Durant el mes de desembre, el nombre d’espècies que es desplacen des de les seves zones de nidificació fins a les zones d’hivernada ja és molt baix si no hi ha baixades sobtades de temperatura. Enguany, s’han alternat dies amb temperatures suaus i dies amb temperatures força baixes, un fet que probablement han influït en l’observació d’una becada (Scolopax rusticola) al tram dels canyissars. Dels altres hivernants, cal remarcar un becadell sord (Lymnocryptes minimus) a Santa Coloma i dues puputs (Upupa epops) i una cotxa blava a la desembocadura. Pel que fa als xarxets comuns (Anas crecca), es mantenen almenys vuit exemplars entre Sant Adrià i el tram dels canyissars.

Pel que fa a les joques de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), de moment només s’han trobat tres exemplars a Santa Coloma i un al tram dels canyissars. També s’han vist uns tres martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i deu becadells comuns (Gallinago gallinago).

Com altres hiverns, s’ha vist un rossinyol (Luscinia megarhynchos) a Santa Coloma, un fet remarcable a escala europea ja que es tracta d’una espècie estival a Europa i que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana. En aquest mateix tram, cal destacar una tallareta cuallarga (Sylvia undata) que s’ha trobat al prat de la zona d’ús públic, gràcies al fet que encara no s’ha segat. Un segon exemplar també s’ha vist al tram dels canyissars.

Pel que fa als rapinyaires, cal destacar un astor (Accipiter gentilis) i una àguila calçada (Aquila pennata) al tram dels canyissars.

Presència de llúdriga al Parc Fluvial

Tanmateix, l’observació més remarcable de desembre al Parc Fluvial no ha estat la d’un ocell, sinó la d’una llúdriga (Lutra lutra) vista a prop de l’assut del rec Comtal al migdia i que va poder ser gravada. A inici del 2020, l’equip de l’Observatori Rivus, que estudia la llúdriga a les conques del Besòs i la Tordera, confirmava la seva reproducció per primer cop en cinquanta anys a la conca del riu Besòs.

Fruit d’aquesta recolonització, en els darrers anys s’han començat a trobar indicis puntuals de la presència de la llúdriga al Parc Fluvial del Besòs. Bàsicament s’ha tractat de rastres i destaca la detecció fa dos anys d’excrements de llúdriga fins a la desembocadura durant un mostreig efectuat per Arnau Tolrà, l’investigador principal del seguiment a les dues conques.

Aquesta filmació confirma que la llúdriga segueix visitant el Parc si bé encara no s’ha constatat que hi estigui establerta. Dies més tard es va veure un excrement a Montcada, al mateix lloc que el juliol.

Aquesta observació és un gran motiu d’alegria per a tots els qui es preocupen per l’estat ambiental del riu. Cal recordar, però, que és la presència continuada d’aquest emblemàtic mamífer el que indica la qualitat ambiental d’un riu. Així, cal seguir treballant en la millora del Besòs i en la conscienciació i en l’educació de la ciutadania per tal d’aconseguir l’establiment d’aquesta i d’altres espècies pendents.