L'observació d'una llúdriga és motiu d’alegria per a tots els qui es preocupen per l’estat ambiental del riu Besòs. Tot i així, és la presència continuada d’aquest emblemàtic mamífer el que indica la qualitat ambiental d’un riu i cal, per tant, seguir treballant en la millora del Besòs i en la conscienciació i en l’educació de la ciutadania per tal d’aconseguir l’establiment d’aquesta i d’altres espècies.

La llúdriga (Lutra lutra) va patir una forta regressió a tot el territori a causa de l’ús de substàncies tòxiques en l’agricultura i la indústria, que van contaminar els rius. Però no va ser aquest l’únic motiu, també hi van influir la caça incontrolada d’aquesta espècie, l’increment de les visites turístiques als espais naturals i la destrucció del bosc de ribera.

La llúdriga és un carnívor de la família dels mustèlids que viu a prop dels rius on pesca i hi passa gran part del temps. Es refugia en caus que prepara molt a prop de l'aigua. El seu cos llarg i hidrodinàmic i les seves potes palmades l’ajuden a desplaçar-se ràpidament per l’aigua. L’aliment principal de la llúdriga són peixos, com les anguiles, les carpes, els barbs i les bagres, però també altres vertebrats i crancs de riu.

A principis del 2020, l’equip de l’Observatori Rivus, que estudia la llúdriga a les conques del Besòs i la Tordera, va confirmar la seva reproducció per primer cop en cinquanta anys a la conca del riu Besòs.

Fruit d’aquesta recolonització, en els darrers anys s’han trobat indicis puntuals de la presència de la llúdriga al Parc Fluvial del Besòs que, bàsicament, han estat rastres. Destaca la detecció, dos anys enrere, d’excrements de llúdriga durant un mostreig efectuat per Arnau Tolrà, investigador principal encarregat del seguiment de la llúdriga a les dues conques. Ara, l’enregistrament de Xavier Larruy confirma la presència de la llúdriga al Parc Fluvial del Besòs.