Durant el mes de gener s’ha realitzat a tot el món el cens d’ocells aquàtics hivernants per tenir una idea del volum de les poblacions i de la importància de cadascuna de les zones humides. Al Parc Fluvial del Besòs s’han censat 3.118 exemplars, una xifra lleugerament superior a la mitjana dels darrers deu anys. Així mateix, s'han identificat vint-i-nou espècies, un total lleugerament per sota de la mitjana.

L’espècie més abundant, com sempre, ha estat la gavina vulgar (Larus ridibundus), amb gairebé 2.000 exemplars. D’entre aquests, destaca un exemplar leucístic, que és el nom amb què es coneix una au que té la major part del plomatge de color blanc, el qual probablement sigui el mateix exemplar leucístic observat els tres darrers hiverns.

Malgrat el fred rigorós i continuat durant bona part del mes, no s’ha constatat una arribada generalitzada d’ocells hivernants escassos o irregulars al Parc Fluvial. En aquest sentit, únicament destaquen uns dotze xarxets comuns al llarg del Parc.

Cal remarcar també per la seva abundància en el context de la província de Barcelona, els 511 ànecs collverds (Anas platyrhynchos), les 190 polles d’aigua (Gallinula chloropus), onze rasclons (Rallus aquaticus), els tretze martinets de nit (Nycticorax nycticorax) i les 41 xivitones vulgars (Actitis hypoleuca) censats a tot el Parc. A més, s’ha vist un ànec mandarí (Aix galericulata) a Montcada i Reixac, d’origen desconegut.

Aquest hivern ha destacat per la importància de les joques que s’han format a Sant Adrià de Besòs. A un pollancre d’una illeta han dormit fins a 27 exemplars de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i en un canyar han dormit 37 esplugabous (Bubulcus ibis) i dos martinets blancs (Egretta garzetta).

Altres espècies s’han vist en menor nombre que la mitjana dels darrers anys, com ara el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el becadell comú (Gallinago gallinago) i la cotxa blava (Luscinia svecica).

L’espècie més excepcional vista aquest mes ha estat un tallarol de garriga (Sylvia cantillans) als herbassars de Santa Coloma de Gramenet. Es tracta d’un ocell estival a Europa que hiverna al Sahel i que, per tant, no hauria d’estar a les nostres contrades.

Pesca furtiva i atacs a la fauna

Pel que fa a incidències, cal destacar la troballa de fils de pescar i hams abandonats als marges de la desembocadura pels pescadors furtius. Aquesta és una de les principals causes de mortalitat d’ocells al Parc i al litoral, ja que els ocells sovint s’hi enreden.

També destacar el testimoni d’usuaris del Parc referents a gossos deslligats matant conills entre Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Cal recordar que la pesca no és una activitat permesa i que, durant l’estada al Parc Fluvial, s'ha de portar el gos lligat per evitar danys i interferències amb la fauna i tenir cura de l'alt valor biològic i paisatgístic de l'indret, amb zones de refugi de biodiversitat i punts d’estada escollits per les aus en època migratòria. En aquest enllaç s'apleguen normes i consells per gaudir de l'estada al Parc.