El mes de maig és el darrer de la primavera amb una migració intensa, especialment durant les primeres setmanes. Així, és un dels moments en què es pot veure un major nombre d’espècies al Parc Fluvial del Besòs, especialment si coincideix amb condicions meteorològiques adverses.

Pel que fa als ocells aquàtics, durant els censos realitzats cal destacar quatre martinets rossos (Ardeola ralloides) a Sant Adrià de Besòs, un martinet menut (Ixobrychus minutus) a Santa Coloma de Gramenet i un a la desembocadura. També, vuit corriols grossos (Charadrius hiaticula) a la desembocadura, cinc gambes roges vulgars (Tringa totanus) al llarg de diversos trams i sis gavines vulgars (Larus ridibundus) immadures estiuejants que s’han observat principalment a Santa Coloma de Gramenet. Pel que fa als cames llargues (Himantopus himantopus), enguany no han fet cap intent de nidificació però se n’han vist dos exemplars a la desembocadura.

Respecte els rapinyaires l’observació més remarcable ha estat la d’un falcó mostatxut a Montcada i Reixac (Falco subbuteo) i també la presència encara d’un aligot comú (Buteo buteo) a Santa Coloma de Gramenet.

Col·laboració d'aficionats a l'ornitologia

Respecte als ocells passeriformes, l’observació més interessant ha estat la d’un escorxador (Lanius collurio) a Santa Coloma de Gramenet. Com és habitual, cal destacar també les observacions efectuades pels diversos aficionats a l’ornitologia que visiten el Parc Fluvial, com per exemple el bec d’alena (Recurvirostra avosetta) vist per Paco Torres a la desembocadura el 23 de maig. Pel que fa al faisà vulgar (Phasianus colchicus), el mascle que hi havia a la desembocadura ha deixat de detectar-se i les persones que cada dia van a observar-lo sospiten que ha estat caçat per persones que han estat vistes posant llaços per caçar a la desembocadura.

Pel que fa als ocells reproductors, sembla que el rossinyol (Luscinia megarhynchos) està consolidant la seva població reproductora al tram dels canyissars, amb fins a sis mascles canors aquest mes. I, de corriol petit (Charadrius dubius), se n’ha vist una parella covant a la barra de sorra a la desembocadura, però un cop més el niu s’ha perdut en dos dies per culpa per la presència de persones i gossos que acaben aixafant els ous. Cal tenir en compte que el corriol nia en zones de sorra o còdols mimetitzant-se amb l’entorn, per aquest motiu és tan important no accedir a les àrees especialment protegides durant l’època de cria. Els dos nius que hi havia aigües amunt del pont del Ferrocarril s’han perdut degut a una riuada.

Arquitectura i fauna

Hi ha moltes espècies, que fugint dels seus depredadors naturals o bé buscant llocs assimilables als ambients on hi ha roques, troben en els elements estructurals del Parc Fluvial, com ara els murs i els ponts, espais on protegir-se. Les espècies d’ocell reproductores aprofiten les cavitats existents als murs d’endegament per niar.

Un exemple ben clar és la nidificació amb èxit d’una parella de puputs (Upupa epops) i la d’una parella de mallerengues blaves (Cyanistes caeruleus) en forats del mur de contenció de Sant Adrià de Besòs. Però també la de dues parelles de mallerenga carbonera (Parus major) i la nidificació d’una tercera parella de roquerols (Ptyonoprogne rupestris), aquesta al pont de la carretera B-20.