Pel que fa als ocells aquàtics hivernants, cal destacar els xarxets comuns (Anas crecca), dels quals s’han vist un màxim de 13 exemplars, gairebé tots a Sant Adrià de Besòs. En aquest tram, també s’hi ha continuat veient un ànec cullerot (Anas clypeata), i un altre a Santa Coloma de Gramenet.

Sorprenentment, també s’ha continuat observant la daurada grossa (Pluvialis apricaria) que s’havia vist al tram d’ús públic de Sant Adrià de Besòs a finals de novembre, així com el becadell sord (Lymnocryptes minimus). De cabussets (Tachybaptus ruficollis) se n’han vist 5 exemplars en el conjunt del Parc, una xifra superior al mes passat. Els censos els realitza Xavier Larruy Brusi, biòleg especialitzat en ornitologia.

Respecte les joques de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), almenys es troben actives les de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs, així com la d’esplugabous (Bubulcus ibis) i martinets blancs (Egretta garzetta) a Sant Adrià de Besòs. Malauradament, a finals de mes, aquesta joca ja no estava sent utilitzada per culpa de les molèsties provocades per part de pescadors il·legals que s’ubicaven just davant de la joca per la tarda. A banda de provocar la desaparició d’aquesta joca d’espècies protegides, han deixat el marge del riu ple de deixalles, hams i fils de pescar inclosos. Una part dels individus de la joca han decidit seguir dormint a Sant Adrià, dispersats entre un canyar proper al pont del tren i un altre més proper al pont de la C-31.

Pel que fa als passeriformes, cal destacar que una boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) està hivernant a la bassa didàctica del Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma de Gramenet i també se n’ha observat un exemplar a principis de mes en un petit bogar de Sant Adrià de Besòs. També cal remarcar un rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) a Santa Coloma de Gramenet, un fet noticiable a nivell català, ja que es tracta d’una espècie bàsicament estival.

També ha estat interessant l’observació d’un reietó (Regulus regulus) a la desembocadura i de 10 lluers (Spinus spinus) entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, espècies que s’estan veient en major nombre al litoral català que els darrers hiverns.