Es tracta d’un avenc de 416 metres de recorregut, amb -126 metres de desnivell màxim. La gran cavitat s'origina a partir de l'encreuament de tres grans plans de fractura. La part més estreta i incòmode són els set primers metres de forat en rampa descendent i enclavats en un nivell carbonàtic, que desemboca en una sala de dimensions decamètriques i amb un sostre completament pla. A partir d'aquí s'encadenen una successió de pous i ressalts espaiosos que desemboquen en la Gran Galeria, amb l'efígie del Drac a l'inici, i amb uns 100 metres de recorregut al final dels quals s'arriba a dos pous més, que assoleixen la part més profunda (-126m) de la cavitat: el Pou Anglés i l'espectacular Pou Espeleopringuer final, d'uns 48m de desnivell.

A -70m, a la Gran Galeria, es troba l'únic trencall - la "T" - que desemboca -a través de ressalts remuntants, galeries i ressalts descendents-  en la segona cota més profunda de la cavitat (-116m), al fons de la qual les aigües solen entollar-se. Aquestes galeries i pous Est destaquen per ser la part més activa i humida de la cavitat.

Les parts més concrecionades de l'avenc de les Rovires són al peu de la sala Decamètrica, amb una grossa bandera amb propietats acústiques; al pou Suades, amb boniques colades que revesteixen bona part del pou i a on s'hi van trobar un parell de salamandres, únics vestigis de vida que es van saber detectar -a banda d'un ossari de petits vertebrats al fons del pou Guillemot; també es troben formacions al pis superior de la galeria Mañosa, i a la dita Capelleta a la mateixa galeria inferior; la capçalera del pou Guillemot, amb colades i un pont de roca, i finalment la preciosa sala del Gran Gaiatu, a mig trajecte de la gran Galeria, ben concrecionada, una colada clapejada, i amb la bonica estalagmita blanca anomenada del gran Gaiatu.

L'exploració de l'avenc es va haver d'interrompre amb l'esclat de la pandèmia, el març de 2020. L'abril de 2021 i després d'escrutar algunes xemeneies, el grup donava per finalitzada l'exploració de l'avenc de les Rovires. Amb una fondària màxima de -126 metres, l'avenc de les Rovires passa a ser l'avenc més profund del massís i Matadepera recupera el rècord que havia perdut amb la descoberta i exploració l'any 1953 de l'avenc de l'Espluga (-123 m), a Mura. A banda del segon pou de -116m,  l'avenc de les Rovires amb els seus 416 metres de recorreguts passa a situar-se com la segona cavitat de major llargada al massís, per darrere la cova del Manel (788m), també a Matadepera.

Alerta d’hipòxia

Cal advertir que a la cavitat hi ha fluctuacions importants de la qualitat de l'aire, ja sigui per disminució de les concentracions d'oxigen o bé per presència de CO2. Aquestes variacions -que ja foren advertides pel Jordi Navarro al pouet d'entrada- són especialment evidents a l'acotament de la galeria Mañosa i molt notables a partir del pou Tàpias, a les galeries Est. La mínima prudència exigeix dur aparells mesuradors d'oxigen i CO².

El Grup Espeleopringuer està fent una sèrie de xerrades sobre els vint anys de trajectòria del grup i el descobriment de la nova gran cavitat - el proper 26 de maig en faran una a la Unió Excursionista Sabadell (UES). El diumenge 13 de març el grup acompanyà a membres del Centre Excursionista Terrassa (CET), de la Federació d'Espeleologia Catalana i de Bombers de Matadepera a la boca de l'avenc de les Rovires, recalcant la importància de situar un plafó explicatiu in situ avisant del perill d'hipòxia que pot representar la visita a l'interior de la cavitat.