L’Ajuntament de Sant Llorenç Savall va encarregar a l’historiador i arqueòleg Josep Maria Vila el projecte de preservació i habilitació turística (1999), que consta de quatre fases d’actuació: la consolidació arquitectònica; el realçament del seu valor historicoarqueològic: excavació arqueològica i seguiment històric; la formalització del seu interès patrimonial: protecció i preservació, aprofitament didàctic de la seva memòria històrica; i la conversió en atractiu turístic, cultural i paisatgístic.

Així, després de fer la neteja i desbrossament de la totalitat de l’àrea de la fortificació, l’actuació d’aquest any consistirà en la neteja de les estructures i recuperació de la planta de l’edificació, així com la recuperació dels nivells arqueològics. L’arqueòleg director d’aquesta intervenció és Adrià Cubo, l’arqueòloga Ariadna Vidal i  la restauració va a càrrec d’Alba Morell. També es faran quatre cales de sondeig en diferents punts del recinte del castell per tal de determinar la potència arqueològica i les característiques de la seqüència estratigràfica i, finalment, hi haurà un procés de consolidació de les estructures més afectades pel pas dels anys. Aquestes hauran de ser determinades durant el procés de desbrossament i neteja.

El castell de Pera ha estat enclavament de diversos estudis realitzats per historiadors locals i excursionistes al llarg de la seva història. Així, a l’inici dels treballs arqueològics realitzats sota la direcció dels arqueòlegs Jordi Guàrdia i Goretti Vila l’any 2002 (primera campanya arqueològica seguint mètodes científics i sota autorització del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya), ja s’hi observaren diverses perforacions i remocions de terres realitzades il·legalment poc abans (a l’interior de la capella i en la zona nord-oest, en un espai delimitat per diversos murs interns del recinte).

L’any 2002 s’hi va fer una campanya d’excavacions arqueològiques que aportà moltes dades noves, però sense que s’hi realitzés una fase de consolidació definitiva que n’assegurés la correcta conservació de les restes estructurals posades al descobert. Posteriorment, s’hi dugué a terme una petita fase de consolidació per tal d’assegurar el mur de tancament occidental.

Un castell roquer

El castell de Pera és situat a 743 m d’altitud dalt d’un turó entre la Roca Sereny i el puig de Baiarols, al terme municipal de Sant Llorenç Savall, amb accés des de la vall d’Horta. Té l'origen al segle X, com a mínim, per una citació de l’any 978. Passà a mans de diferents propietaris (entre els segles XI i XIV) fins que la família de Sentmenat el posseí fins al segle XIX. 

Les ruïnes del castell de Pera, anomenat castell roquer, permeten encara observar-ne l’estructura. La seva forma allargassada de nord a sud ocupa al màxim la plataforma rocosa on està emplaçat. Part del mur de ponent encara es manté força sencer amb dues filades d’espitlleres davant d’on se suposa que hi va haver el pati d’armes.

La part central del mur de llevant és ocupada per l’absis d’un reduït temple romànic, en el qual es venerava la imatge de la verge del castell de Pera. I a la part occidental hi ha unes restes d’una nau amb volta, adossades a una mena de torre, que conté una cavitat de dalt a baix i de base quadrada, que pot donar lloc a interpretacions diverses del que hauria pogut ser: cisterna, masmorra, sitja...