Amb l’acompanyament musical de Marc Egea amb la viola de roda, l’acte va començar amb les intervencions de Joan Solà, alcalde de Sant Llorenç Savall; Ester Xargay, directora de la Pahissa del Marquet; i Josep Tarín, diputat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Entre d’altres, van recordar el lligam del Marquet amb el poeta Joan Oliver, Pere Quart, i el llegat que ens ha deixat la Colla de Sabadell, el qual volen continuar promovent els artistes que escriuen i els escriptors que fan art.

Tot seguit es va inaugurar l’exposició "Alfons Borrell a quatre mans. Llibres d'artistes i projectes", mostra que el públic va poder visitar posteriorment en grups de trenta persones per complir les mesures sanitàries per evitar la COVID-19.

L’homenatge a Alfons Borrell va comptar amb la participació de nou persones, les quals van donar veu a les paraules del desaparegut artista internacional. Eren Maria Josep Balsach Peig, Anna Borrell, Lluís Calvo, Marc Egea, Manuel Guerrero, Miquel Àngel Marín, Joaquim Sala-Sanahuja, Oriol Vilapuig i Ester Xargay. Van llegir el text d’Alfons Borrell "Sabadell, Plaça Major. Idea i concepte de l'obra" sobre un projecte d’escultura transitable, una pèrgola composta per desenes de vidres de colors, que  no es va executar i en què l’artista proposava "tenyir" l’espai, i els que hi transiten, de colors: "Grans llençols de colors que voleien al vent per reflectir-se un moment en aquest o en aquell, en això o en allò. És això la participació del públic en l'obra d'art: l'espectador hi esdevé al mateix temps la tela, el llenç, el paper que acull els colors". 

L’acte va continuar amb les intervencions d’Anna Borrell, filla de l’artista, la historiadora de l’art i poeta Maria Josep Balsach Peig, l’artista Joaquim Sala-Sanahuja, el crític d’art Manuel Guerrero, l’escriptor  Lluís Calvo, que va llegir un poema del seu llibre Ancestral, amb una il·lustració d’Alfons Borrell. Miquel Àngel Marín i Ester Xargay van fer l’acció "Duet a quatre mans. Lectura-acció amb clarinet invertit" d’un poema de Joan Brossa de la carpeta "Trasllat". També hi va intervenir Aleix Gallardet, realitzador del documental Reconèixer Borrell, que es va poder veure a dins i a fora de la Pahissa.

La inauguració, que va incloure la visita a les obres de remodelació del Marquet de les Roques, es va cloure amb una degustació de vins 5 Quarteres, que s’elabora a la Masia la Muntada, també a la vall d’Horta, i la intervenció musical a càrrec de Marc Egea (viola de roda) i Miquel Àngel Marín (clarinet). Per celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient també es van poder veure imatges en vídeo del niu de falcó pelegrí i la nidificació d’aquests rapinyaires al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Programació centrada en l'escriptura i l’art

La Pahissa del Marquet és un espai pluridisciplinari amb una programació estable d’activitats artístiques i literàries, a l’antiga pallissa de la casa del Marquet de les Roques, la que fou la residència d’estiu del poeta Joan Oliver, Pere Quart, i lloc de trobades de la Colla de Sabadell, situada a la vall d’Horta, dins el terme municipal de Sant Llorenç Savall.

El nou espai, que ja té definida la programació fins a principis de l’any 2022, vol convertir-se en un centre actiu per a la promoció i organització d’activitats literàries i artístiques, que posin en relleu els valors culturals i naturals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, així com de la singularitat del seu emplaçament i entorn paisatgístic. La programació del centre s’inicia amb l’exposició "Alfons Borrell a quatre mans. Llibres d’artistes i projectes", que es podrà visitar fins al 31 de juliol. El nou equipament està dirigit per Ester Xargay i estarà obert tots els dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 20 h i els diumenges de 10 a 14 h.

Espai per a la creació artística i literària

La voluntat de la Diputació de Barcelona és convertir aquest espai en un equipament important del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dedicat a la creació artística i literària, seguint les petjades que hi van deixar el conjunt d’artistes i escriptors vinculats a la Colla de Sabadell, i especialment en la figura de Joan Oliver, Pere Quart, en el marc de la recerca estètica i literària catalana.

Entre les activitats programades, el dissabte 3 juliol hi haurà un recital del cicle Poesia als parcs. Lletres i paisatges, amb la participació de Vicenç Altaió, Paulalba i el músic Xavi Lloses. A partir de setembre, en col·laboració amb Vallgrassa. Centre Experimental de les Arts, del Parc del Garraf, presentarà l’exposició "De la terra i el mar", de Jordi Aligué, amb pintures, dibuixos, fotografies, llibres i exposicions i projecció del vídeo "No em preocupa la mort, sinó la mort de la memòria" i l’exposició "Teatre", amb dibuixos de Pep Fajardo i textos de Jordi Aligué del llibre Teatre.

Any Felícia Fuster

Per als mesos de novembre i desembre hi ha programada l’exposició itinerant "Plurivisions", comissariada per Pilar Parcerisas, amb motiu de l’Any Felícia Fuster. La mostra conté pintures de Felícia Fuster de les sèries "Abstracció lírica, Plurivisions i Haikús visuals", amb interpretacions contemporànies -videoaccions de Marta Darder, Piròmana d’Argos, Mar Serinyà, Rosa Pou, Marta Vergonyós i Mireia Zantop, entre altres propostes artístiques- de l’obra d’aquesta poeta, pintora i traductora nascuda a Barcelona l’any 1921, de la que enguany se celebra el centenari del seu naixement, motiu pel qual el 2021 ha estat declarat Any Felícia Fuster.

Per a l’any 2022, hi ha programades l’exposició "Lo país de Maialusa, Alamús, Sidamun, Almatret, etcètera", d’Àngel Jové, Benet Rossell i Carles Hac Mor, i l’exposició homenatge al ceramista Lluís Clapés (Sabadell, 1945-2018), fill d’un dels impulsors del Museu d’Art de Sabadell i germà de l’escriptor Antoni Clapés. La mostra estarà acompanyada d’una exposició sobre les edicions Cafè Central, editorial creada el 1989 per Antoni Clapés i Víctor Suñol, com una iniciativa editorial independent.

El Marquet de les Roques

El conjunt d’edificacions del Marquet de les Roques, integrat per la pallissa, i dues construccions adossades, l’antiga masia i la nova casa que constitueix l’edifici principal, clarament diferenciades, formen una estructura singular i complexa. L’edifici principal fou construït entre els anys 1879 i 1896 per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (1864-1928), deixeble de Domènech i Montaner, i promogut per Antoni Oliver i Buxó, avi de l’escriptor sabadellenc Joan Oliver, que hi passà llargues temporades i hi organitza sovint vetllades literàries amb el grup d’escriptors coneguts com la Colla de Sabadell. Als anys vint del segle passat, el Marquet va ser punt de trobada d’intel·lectuals i artistes de primera fila, entre els quals hi havia Josep Carner, Carles Riba o Guerau de Liost.

La Diputació de Barcelona, com a propietària del conjunt des dels anys noranta del segle passat, s’ha ocupat de la seva rehabilitació i conservació, amb unes primeres actuacions iniciades l’any 2001, amb els primers estudis i projectes del conjunt d’edificacions que s’han anat materialitzant en diverses actuacions. Així, entre els anys 2006 i 2020, la Diputació ha dut a terme actuacions, tant a l’edifici principal com als edificis annexos, amb una inversió total de 925.000 euros.

Les properes actuacions estan en curs. Així, per a aquest any hi ha prevista la rehabilitació de les façanes i la fusteria de l’edifici principal, amb un pressupost de 325.000 euros, que es preveu finalitzar el 2022. Altres actuacions en l’edifici principal que estan pendents són el condicionament dels espais interiors i les instal·lacions, a més de dotar al conjunt d’edificacions d’infraestructures i serveis, tenint en compte aspectes com l’accessibilitat, requisits indispensables per poder funcionar com a equipament públic.