“Ens estem trobant que, fins i tot, s’estan refent les rouredes i els alzinars que van patir la sequera extrema del 2016 en 11.000 ha i la del 2012, en 18.000 ha, gràcies al fet que són arbres que rebroten.”

“Durant la setmana de Sant Joan del 2019 hi va haver una onada de calor sobtada que semblava que perjudicaria els boscos, però les tempestes de l’agost els van salvar i ara l’escenari és bastant positiu“, explica Jordi Vayreda, ecòleg del CREAF. “Ens estem trobant que, fins i tot, s’estan refent les rouredes i els alzinars que van patir la sequera extrema del 2016 en una extensió de 11.000 hectàrees i la del 2012 en 18.000 hectàrees, gràcies a que són arbres que rebroten”. Aquest fet, indica l’expert, demostra que la resiliència dels boscos segueix sent forta, malgrat els episodis climàtics extrems que comporta el canvi climàtic: “dues o tres pluges a l’estiu poden salvar tota una temporada”.

La plataforma de ciència ciutadana Alerta Forestal recull les afectacions per processionària als pins de tot el país, que també tenen un any de treva després de quatre temporades d’efectes recurrents molt intensos. “Si bé ja comptem amb gairebé 1.300 usuaris i usuàries registrats, les observacions que ens envien de processionària han disminuït bastant i això és perquè, probablement, els seus enemics naturals han estabilitzat la plaga” informa Anabel Sánchez, coordinadora de la iniciativa i investigadora del CREAF. Un resultat que calia esperar, segons explica, “ja que es tracta d’una espècie d’arna autòctona que s’equilibra dins l’ecosistema de manera natural. Les defoliacions massives i recurrents dels últims quatre anys eren inusuals i caldrà estudiar-ne els motius amb deteniment”.

La papallona del boix continua el seu atac  

Si bé els boscos del territori estan en un bon estat, no passa el mateix amb les boixedes. La Cydalima perspectalis, coneguda com a papallona del boix perquè en la seva fase d’eruga s’alimenta massivament d’aquest arbust, continua sent una plaga preocupant.

“A simple vista, sembla que aquest any 2020 hi ha menys arnes de Cydalima: hem passat de 5.700 captures per trampa al 2018, any del pic d’infecció, a només 1.000 captures al 2019. En canvi, si indaguem una mica més identifiquem la problemàtica: només el 20 % dels boixos estan rebrotant i tots ells ja estan sent atacats per erugues… No som optimistes amb el futur d’aquesta espècie d’arbust”, alerta en Jordi Riera, director de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

Les plagues forestals segueixen totes un cicle similar al de la Cydalima: un primer any en què els arbres o arbustos no es veuen massa afectats (l’espècie d’insecte arriba al bosc i s’ha d’adaptar), seguit d’un segon any d’esclat en què l’insecte invasor (o no) té tot l’aliment disponible que desitgi i devasta grans extensions. El tercer any del cicle correspon a una davallada de la plaga, ja que no queda tant aliment i els enemics naturals actuen controlant les poblacions. “Pel que fa a la papallona del boix, a la Garrotxa aquest 2020 és clarament un any de postinvasió, ja que el número de papallones ha disminuït perquè no queden gairebé boixos per menjar”, explica l’Emili Bassols, tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. També en aquest cas les complicacions venen ara, quan els pocs boixos que aconsegueixen rebrotar tornen a ser infectats i els esforços per recuperar-se poden no ser suficients.

Cal recordar que la plaga de la papallona del boix encara està activa i s’està expandint, ja que al 2017 va començar a afectar greument a La Garrotxa, al 2018 i 2019 a Osona i ara ja comencen a veure’s efectes importants al Ripollès, al Lluçanès i a les portes del Berguedà. “Ens hem d’imaginar que la Cydalima és com una taca d’oli, que comença en una part del territori i es va escampant”, conclou Bassols.