El declivi dels pol·linitzadors arreu del món, documentat sobretot en abelles i papallones, ha motivat que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural impulsi una estratègia a la que se suma la Xarxa de Parcs Naturals. Entre els sis àmbits de treball d’aquest pla s’han inclòs un d’específic sobre els espais naturals protegits, amb l’objectiu establir accions concretes com promoure hàbitats naturals clau favorables per als pol·linitzadors, conservar les espècies pol·linitzadores amenaçades i els seus hàbitats i integrar mesures per a la conservació dels pol·linitzadors en la planificació i la gestió dels espais naturals protegits.

Entre les problemàtiques associades als pol·linitzadors als espais naturals hi ha la competència de l’abella de la mel domèstica amb les altres espècies silvestres, així com el fet que no facin transhumància d’abelles de la mel per evitar la dispersió de malalties.  

Objectius estratègics del PIPOL

PIPOL vol millorar també el coneixement sobre l’estat de conservació i les causes del declivi dels pol·linitzadors silvestres, incrementar les bones pràctiques en el medi agrícola que afavoreixin la conservació dels pol·linitzadors silvestres, promoure hàbitats favorables per als pol·linitzadors en el medi agrari i assegurar la compatibilitat de l’activitat apícola amb la conservació dels pol·linitzadors silvestres. 

Altres propostes són promoure hàbitats favorables per als pol·linitzadors en el medi urbà, incorporar la conservació dels pol·linitzadors silvestres en la gestió dels espais verds i dels parcs urbans i periurbans, i adoptar mesures per afavorir les poblacions de pol·linitzadors en els entorns associats a infraestructures.

Sobre els productes fitosanitaris, es volen identificar i reduir els seus efectes perjudicials, reduir-ne el risc tant en l’àmbit agrícola com en entorns urbans i en infraestructures. El pla també vol promoure la divulgació de la importància dels pol·linitzadors, fomentar la participació en les mesures de conservació dels pol·linitzadors i garantir l’accés a la informació sobre pol·linitzadors i pol·linització.

Els pol·linitzadors silvestres a Catalunya

L’informe constata que a Catalunya i arreu del món, al llarg de l’últim segle, s’han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, i en menor grau en sírfids. Així, de les més de 2.000 espècies d’abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% són en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% són en declivi.

A Catalunya, hi ha dades sobre les tendències de les poblacions de papallones al llarg dels últims 30 anys. L’informe destaca la necessitat de posar en marxa un pla de seguiment per obtenir informació sobre les tendències poblacionals dels dos grups més importants, les abelles i els sírfids, i de continuar avançant en l’estudi de les causes de les davallades de pol·linitzadors.

L’informe, elaborat per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, ha estat coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).