Aquesta informació s’han analitzat mitjançant models estadístics per avaluar la rellevància dels diferents factors, com la pluviometria, temperatura, cobertura forestal i de conreu o pes de les femelles, entre d'altres, en la densitat i creixement poblacional del senglar. S’han tingut en compte dades dels darrers 23 anys en 14 àrees d'estudi a Catalunya, entre les quals s'inclouen el Parc Natural del Montseny, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Parc del Garraf, Parc d'Olèrdola i Parc del Foix.
Els resultats mostren que una major precipitació durant la primavera, tant del mateix any com de l'any anterior, està associada a un augment de densitat i de creixement poblacional. Això es deu a una major supervivència dels garrins nascuts i a un increment dels recursos alimentaris, que es tradueix en un major pes de les femelles i, per tant, en una major productivitat poblacional ja que s’observa una major proporció de femelles gestants. La cobertura forestal, especialment en sectors amb més del 60 % de cobertura de bosc dens, també està associada amb majors densitats de població.
L’estudi també ha detectar processos anomenats de "densodependència", que impliquen que els anys amb les densitats més elevades estan associats amb menors taxes de creixement poblacional l'any següent. Aquests mecanismes de regulació interna permetrien una certa autoregulació de les poblacions i no s’havien posat mai de manifest en el cas del senglar en ambients mediterranis.
Aquests resultats són clau per entendre com evolucionen les poblacions de senglar en ambients mediterranis i poder millorar les prediccions de futur. Així doncs, aquest estudi proporciona bases per a la gestió efectiva del senglar en ambients com els que trobem a la Xarxa d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, contribuint a la presa de decisions informades per frenar el creixement de poblacions i mitigar els impactes negatius d'aquesta espècie.
El treball, publicat a la revista Science of the Total Environment, l'han dut a terme investigadores de Minuartia i la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb la Universitat de York, l'Agència Animal i Vegetal de la Gran Bretanya, l'Institut Botstiber i la Universitat d'Aberdeen.