Parc Fluvial del Besòs

El flux migratori d'ocells que es desplacen des de les zones de nidificació cap als territoris d'hivernada s'ha fet més evident aquest mes de juliol al Parc Fluvial del Besòs, especialment entre les espècies aquàtiques. Les observacions han permès detectar alguns exemplars poc habituals, alhora que s'ha confirmat l'èxit reproductor d'espècies com el xoriguer comú i el corriol petit.

El mes de juny va estar marcat per una activitat migratòria escassa, però també per diverses observacions destacades i per una temporada de nidificació amb 22 espècies reproductores detectades al Parc Fluvial del Besòs. Entre les fites més rellevants sobresurt l’èxit de la primera parella de bernat pescaire que ha criat al Parc, mentre que espècies com el corriol petit continuen afrontant dificultats per completar la reproducció a causa de les alteracions de l’hàbitat i les molèsties humanes.

El maig és l’últim mes de la primavera i un dels més intensos pel que fa al pas migratori d’ocells, sobretot durant les primeres setmanes. Això fa que sigui un període amb molta diversitat d’espècies al Parc Fluvial del Besòs, especialment quan hi ha condicions meteorològiques adverses.

La Gerència de Serveis d’Espais Naturals (GSEN) de la Diputació de Barcelona participarà a l’ESPARC 2026, el XXIII congrés d’EUROPARC-Espanya, que tindrà lloc del 3 al 7 de juny a Posada de Valdeón, al Parc Nacional dels Picos de Europa amb una delegació de 25 professionals. La Diputació hi presentarà diverses experiències desenvolupades als parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, amb especial atenció a l’accessibilitat, la custòdia del territori, la conservació i la gestió de l’ús públic.

El 22 de maig, Dia Internacional de la Biodiversitat, comença la Setmana de la Natura. Aquesta edició, amb el lema “Acció local per a un impacte global”, posa l’accent en el paper clau que tenen les actuacions que es duen a terme des del territori —per part d’administracions, entitats i ciutadania— per frenar la pèrdua de biodiversitat i contribuir als objectius globals de conservació.

Les obres de construcció d'una nova passera sobre el riu Besòs, al terme municipal de Sant Adrià de Besòs, comportaran afectacions temporals a la llera del Parc Fluvial del Besòs fins al mes de desembre d'enguany. La nova infraestructura permetrà unir els dos marges del riu i millorar la connexió entre ambdues ribes.

El mes d’abril és un dels millors moments de l’any per observar aus al Parc Fluvial del Besòs. Coincideix amb el punt àlgid de la migració primaveral i permet detectar un nombre elevat d’espècies diferents, tot i que les observacions depenen molt de les condicions meteorològiques. Enguany, la manca de pluges ha fet que l’aturada d’aus migradores hagi estat limitada, sobretot pel que fa a les espècies aquàtiques.

Durant el març la migració prenupcial d’ocells es fa més palesa, de manera que s’han observat alguns exemplars migratoris que s’han aturat al Parc Fluvial del Besòs per descansar i alimentar-se per tal de poder continuar el seu viatge migratori cap a les zones de cria més nòrdiques. D’entre les espècies presaharianes, cal destacar l’observació d’almenys dos capons reials (Plegadis falcinellus) al llarg del Parc durant gairebé tot el mes, així com dues aloses comunes (Alauda arvensis) i un colltort (Jynx torquilla) a Santa Coloma de Gramenet.

El seguiment ornitològic del mes de febrer al Parc Fluvial del Besòs ha estat marcat per una activitat moderada, pròpia d'un període de transició en què encara són poques les espècies estivals que inicien el desplaçament cap a les àrees de cria més nòrdiques. Tot i això, s'han començat a detectar amb regularitat exemplars de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii), tant a la desembocadura com al tram d'ús públic, un indici dels primers moviments previs a la temporada reproductora.

Al gener es realitza a tot el món el cens d’ocells aquàtics hivernants per tal de tenir una idea del volum de les seves poblacions i de la importància de cadascuna de les zones humides. Al Parc Fluvial del Besòs s’han censat, amb la col·laboració de diversos ornitòlegs, uns 1.800 exemplars pertanyents a 30 espècies. L’espècie més abundant ha estat la gavina riallera (Larus ridibundus), però només se n’han censat uns 850 exemplars, una xifra molt per sota de la mitjana, com és habitual els darrers anys. Com a curiositat, s’ha pogut veure una espècie nova, el mosquiter de Hume.