Pel que fa als limícoles estrictament migratoris, la manca de tempestes, l’escassetat de zones entollades i les molèsties antròpiques han provocat que hi hagi hagut molt poques observacions. Cal destacar una gamba verda (Tringa nebularia) i una gamba roja (Tringa totanus) a la desembocadura, així com una valona (Tringa glareola) a Sant Adrià.

Pel que fa als ocells passeriformes migratoris, s’han observat ja diverses espècies, entre les quals destaquen un mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) a un àlber plantat al Refugi de Biodiversitat de Santa Coloma i un teixidor (Remiz pendulinus) al tram dels canyissars. En aquest tram també cal citar l’observació d’almenys dos cucuts (Cuculus canorus).

Respecte els corriols petits (Charadrius dubius), finalment la parella de la barra de sorra de la desembocadura ha aconseguit que hagin volat almenys dos polls. També cal destacar el baix nombre d’individus observats aquest mes respecte fa 20 anys, un fet que indica possiblement el baix èxit reproductor que està tenint aquesta espècie en el conjunt de la conca del Besòs.

Cal remarcar les observacions interessants efectuades per naturalistes que visiten regularment el Parc, com els dos exemplars de territ menut (Calidris minuta) vistos per Manel Pomer i l’àguila pescadora (Pandion haliaetus) albirada per diversos observadors.

Malauradament, cal tornar a lamentar l’elevat grau de molèsties que pateixen diàriament les aus aquàtiques al Parc per l’accés de persones i gossos a bona part de la llera. Així, únicament les espècies més tolerants i, de tant en tant, els individus més refiats d’espècies més exigents, són capaços de quedar-s'hi uns dies.