Programa de seguimiento fenológico

Què és la fenologia?

La fenologia és la ciència que descriu i estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques de les espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc.). Són nombrosos els estudis a Catalunya sobre els canvis fenològics associats al canvi climàtic en diversos grups d’organismes vegetals o animals, posant de manifest l’enorme sensibilitat d’alguns d’aquests organismes fins i tot a les més petites variacions del clima i, per tant, la seva vàlua com a bioindicadors del canvi climàtic.

És cert que el clima de la Terra ha canviat des de sempre i que no podem entendre la biodiversitat actual del nostre planeta sense aquests canvis. Ara bé, durant els darrers decennis el clima ha patit alteracions sense precedents pel que fa a la magnitud i velocitat dels canvis observats. Alguns organismes vegetals o animals són força sensibles al canvi climàtic i no romanen indiferents davant dels canvis que està patint el seu entorn. La fenologia permet estudiar l’evolució d’aquests canvis al llarg del temps i determinar si els desacoblaments fenològics de diverses espècies ecològicament relacionades posen en risc el correcte funcionament dels nous ecosistemes derivats del canvi climàtic.

---

Què és la xarxa Fenocat?

La Xarxa Fenològica de Catalunya (Fenocat) va ser creada l’any 2013 pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). El motiu de la seva creació és la necessitat de disposar d’observacions fenològiques sistemàtiques arreu del territori per poder elaborar estudis d’impacte del canvi climàtic sobre els éssers vius (ja s’ha comentat el seu interès com a bioindicadors del canvi climàtic).

En analitzar les observacions fenològiques existents a Catalunya, es va constatar que moltes sèries d’observacions força llargues acabaven a finals dels segle XX o principis d’aquest segle XXI a causa, bàsicament, del poc interès que mostrava l’organisme que emmagatzemava tota aquesta informació fenològica. L’SMC, com a resposta a aquesta situació i també com a recuperació d’una tasca que ja s’havia fet entre 1932 i 1938 per part del primer SMC (operatiu el període 1921-1939), va proposar als seus observadors meteorològics si també volien fer observacions fenològiques, i amb aquells que van contestar afirmativament va començar la xarxa Fenocat.

---

Objectius de la xarxa Fenocat

Els objectius generals de la xarxa Fenocat són els següents:

a) Afavorir la posada en marxa a Catalunya d’una xarxa de punts d’observació en els quals es dugui a terme un seguiment fenològic de manera regular, estandarditzada i indefinida per a tres grans grups d’organismes: plantes, ocells i papallones diürnes.

b) Implantar uns protocols d’observació fenològica que serveixin d’estàndard i garanteixin que les dades preses pels observadors siguin perfectament comparables entre elles i comparables amb les d’altres xarxes internacionals d’observació.

c) Coordinar l’SMC amb d’altres entitats nacionals i internacionals implicades en programes de monitoratge a llarg termini i gran escala per tal de compartir les dades que puguin ser d’interès fenològic.

d) Difondre els resultats a la societat i posar en relleu la importància de la fenologia com a eina de conscienciació sobre l’efecte del canvi climàtic en els éssers vius.

---

Com es fa el seguiment fenològic a la xarxa Fenocat?

A continuació es descriu de manera resumida la metodologia del seguiment fenològic que es proposa a la xarxa Fenocat, però tota la informació es pot consultar a la “Guia bàsica d’observacions fenològiques” que va elaborar l’SMC (disponible a la seva pàgina web meteo.cat/wpweb/climatologia/fenologia).

Els passos a seguir per iniciar el seguiment fenològic a la xarxa Fenocat són els següents:

• Selecció del lloc on fer les observacions. Es recomana un lloc de fàcil accés i preferentment situat dins o proper als recorreguts habituals de l’observador, atès que es demana poder fer l’observació fenològica dues o tres vegades a la setmana.

• Selecció de les espècies vegetals i/o animals a observar. L’SMC ha preparat una llista amb les 45 espècies (25 plantes, 14 ocells i 6 papallones diürnes) identificades a Catalunya per fer el seguiment fenològic, i cada observador pot triar una o vàries espècies d’aquesta llista.

• Selecció dels estadis fenològics a observar. Així com dels ocells i de les papallones diürnes només es demana si s’ha observat l’espècie seguida (si s’ha vist o s’ha escoltat, en el cas dels ocells), de les plantes s’han triat només alguns estadis fenològics (o fenofases) relacionats bàsicament amb la foliació, la floració i la fructificació, i seguint l’escala BBCH (Biologische Bundesanstalt, Bundessortenamt und CHemische Industrie), d’ampli ús a escala internacional. Cada observador selecciona els estadis fenològics a seguir d’entre la llista que es proporciona a la xarxa Fenocat.

• Selecció de l’individu a observar. Si es decideix fer el seguiment d’una espècie vegetal, i després de triar el lloc de l’observació, es recomana seleccionar un individu d’aquesta espècie que aparentment estigui sa, que no tingui cap dany visible (branques trencades, afectació d’algun llamp, etc.) i que no pateixi ni plagues ni malalties. A més, en el cas dels arbres, cal triar individus adults i no arbres de primera brotada. També es recomana, sempre que sigui possible, evitar l’observació d’individus que estiguin a menys de 5 o 6 metres de carreteres o edificis.

• Començar a fer les observacions i omplir la plantilla corresponent. No cal material específic per fer les observacions fenològiques, però cal recordar que en el moment de fer l’observació és necessari tenir el full amb les espècies i fenofases a observar, un bolígraf o llapis per prendre nota i potser és útil disposar d’uns binocles (especialment per observar ocells). Cada vegada que es fa l’observació fenològica de plantes, ocells i/o papallones, cal anotar al full d’observacions la data i la informació corresponent a totes les fenofases a observar. En el cas de plantes, si s’observa una fenofase concreta, cal anotar “sí” (S) a la casella corresponent, mentre que si no s’observa una fenofase, cal anotar “no” (N) a la seva casella; si hi ha dubtes en quant a l’observació d’una determinada fenofase, es pot anotar “dubtós” (?). En el cas d’ocells i papallones, si es detecta l’espècie a observar cal anotar “sí” (S), si no es detecta cal anotar “no” (N) a la seva casella i, si hi ha dubtes, es pot anotar “dubtós” (?). Es recorda que és molt important registrar la informació de totes les espècies i fenofases que l’observador ha escollit per fer-ne el seguiment encara que no hagi canviat res a la planta des de la darrera observació.

Ara per ara, tots els observadors envien mensualment a l’SMC les observacions fenològiques realitzades al seu punt d’observació durant el mes anterior, malgrat s’està treballant per disposar d’una aplicació per poder enviar aquesta informació automàticament des dels dispositius més habituals (telèfon mòbil, tauleta o ordinador).

A partir de la llista d’espècies i fenofases definida a la xarxa Fenocat, es decideix fer una tria de 26 espècies per fer-ne el seguiment fenològic a la XPN. A la taula següent es proporciona la informació d’aquestes espècies seleccionades, identificant el nom del col·lectiu, l’espècie i les fenofases a seguir. Prement el nom de cada espècie tindreu accés a les fitxes d’observació de la xarxa FENOCAT corresponents.

El personal de cada parc de la XPN que participa en aquest programa de seguiment ha anat identificant les espècies i fenofases de les quals en podia fer el seguiment, així com els punts d’observació específics (definint un individu concret a observar, en el cas de les plantes). Aquesta informació es mostra a la taula següent, esmentant, per a cada punt d’observació, els codis de la xarxa Fenocat, el nom del parc, l’emplaçament (nom) i les espècies que s’hi observen:

 

 

En aquest apartat es mostra l’evolució temporal de cada espècie/fenofase de les quals es fa el seguiment a cada un dels parcs de la XPN. Aquesta evolució és la que amb el pas del temps es pot comparar amb l’evolució del clima (temperatura, precipitació, etc.), i poder identificar així possibles causes que expliquin el comportament fenològic de les espècies.

Per fer aquesta anàlisi comparativa entre fenologia i clima es disposa d’estacions meteorològiques automàtiques a l’entorn de tots els parcs de la XPN, de manera que quan es disposi d’ambdues informacions durant un període de temps significatiu, ja es podran fer estudis d’aquest tipus.

A mode de context, es mostren tres exemples de gràfiques elaborades amb el seguiment fenològic realitzat a altres punts d’observació de la xarxa Fenocat que van començar l’any 2013 o 2014:

1) Evolució anual de la data d’inici de la fenofase “Floració plena” (codi BBCH 65, aproximadament el 50% de flors mostren els estams) de l’ALZINA:

Es mostra el valor mitjà de la data d’inici d’aquesta fenofase de l’alzina considerant tots els punts d’observació de la Fenocat amb informació durant el període 2013-2019.​​​​​​

2) Evolució anual de la data d’inici de la fenofase “S’han obert les primeres flors” (codi BBCH 60) de la FARIGOLA:

En aquesta gràfica es mostra el valor mitjà de la data d’inici d’aquesta fenofase de la farigola agrupant tots els punts d’observació de la Fenocat amb informació durant el període 2014-2019 en dues zones: Catalunya interior i zona Litoral-prelitoral. L’objectiu és poder comprovar visualment el diferent comportament fenològic de la farigola en ambdues zones.

 

3) Evolució anual de la data d’arribada (primera observació de l’any) de l’ORENETA VULGAR:

En aquest cas, es mostra el valor mitjà de la data de la primera observació de l’any de l’oreneta vulgar considerant tots els punts d’observació de la Fenocat amb informació durant el període 2013-2019.

 

Finalment, es mostra un exemple d’anàlisi comparativa entre fenologia i clima obtinguda amb les dades de la Serra d’Almos (la Ribera d’Ebre), lloc d’on es disposa del seguiment fenològic de diverses espècies i de dades meteorològiques des de 1971 fins a l’actualitat; es mostra l’evolució anual de l’inici de la floració de l’olivera durant el període 1971-2018 i l’evolució de la mitjana anual de les temperatures màximes diàries per al mateix període i la relació entre ambdues variables:

 

 

S’observa un clar avançament de l’inici de la floració de l’olivera en els darrers 50 anys (s’ha avançat gairebé 20 dies, imatge superior esquerra) i un clar augment de la temperatura en el mateix període (la mitjana anual de les màximes diàries ha augmentat 2.2 °C entre 1971 i 2018, imatge superior dreta). A la imatge inferior es mostra la relació entre la data d’inici de la floració de l’olivera a la Serra d’Almos i el valor de la mitjana anual de les temperatures màximes diàries en aquest municipi, obtenint que en anys càlids la floració de l’olivera apareix abans que en anys freds.​​​​​​