Balanç numèric

Les condicions meteorològiques van fer que la campanya de detecció activa comencés el 3 de juny i finalitzés el 13 de setembre. El nombre d’incendis registrats en tot l’àmbit metropolità, 97 incendis, ha estat una xifra que s’ajusta a la mitjana 1990-2017. Per contra, la superfície cremada, 11,9 hectàrees, ha representat només el 15 % de la mitjana. Pel que fa a l’àmbit de Collserola, el nombre d’incendis, 30, ha estat força per sota de la mitjana. Pel que fa a la superfície cremada, les dades han estat molt més favorables ja que només han resultat afectades 2,8 ha.

En l'àmbit de l'AMB, els incendis més importants no han superat les 2 ha i, afortunadament, s’han produït en zones de matollar i fora de les grans masses forestals. En el Sector Collserola l’incendi més gran va cremar 1,2 ha fora del Parc Natural, concretament al municipi de Sant Joan Despí.

Dins dels límits del Parc Natural es va patir entre l'1 de juliol i el 4 d’agost un total de 5 incendis amb trets d’intencionalitat al turó de Montcada que, per sort, només van cremar un total de 0,09 ha. Afortunadament, el 6 d’agost va ser detingut un presumpte piròman. A part d’aquest incident, els incendis més importants es van situar, com sol ser habitual, als límits del Parc - Can Cuiàs a Montcada i Reixac amb 0,19 ha i al Barri de les Roquetes de Barcelona amb 0,05 ha.

Les actuacions de prevenció activa i passiva contra els incendis forestals que es realitzen durant tot l’any i el dispositiu de detecció d’incendis que permet una localització precoç dels punts d’ignició són la base per la qual, tot i l’alt nombre d’incendis que és donen al Parc, el nombre d'hectàrees cremades sigui baix. De totes maneres, la tendència climàtica actual no convida a l’optimisme i xifres de pluja com les de l’any passat no són habituals. Enguany, s’ha observat un augment dels lapses de dies sense pluja i de la seva intensitat quan es produeix, cosa que no ajuda a la important massa forestal de què gaudeix el Parc.

Anàlisi meteorològica

Meteorològicament cal destacar un primer quadrimestre amb una sequera extrema que augurava una campanya d’incendis complicada. Un maig plujós va donar un respir, però una forta onada de calor a finals de juny, amb temperatures molt elevades i persistents va elevar el perill d’incendi a nivells molt alts. Aquesta entrada africana va obligar el Consorci a suspendre, per primera vegada, totes les activitats programades d’aquell cap de setmana. 

Després d’una segona onada de calor no tan severa a finals de juliol, l’estiu es va mostrar més irregular i es van alternar dies de temperatures altes amb ruixats. Posteriorment, a inici de setembre les temperatures van iniciar un descens gradual i es van donar pràcticament per acabat l’estiu amb la important pluja caiguda el dia 10. Finalment, assenyalar que la tardor s’ha comportat seguint bastant les mitjanes tant en temperatura com en precipitació tot i que, per altra banda, s’ha detectat un increment de les ventades de mestral i de ponent, les quals, pel seu caràcter continental assequen el terreny.