El Parc Natural de la Serra de Collserola és una peça fonamental de la infraestructura verda metropolitana i afronta reptes de gran abast: des de la resposta a les diferents pressions ambientals fins a la necessitat d’impulsar les inversions que garanteixin una gestió adequada d’un espai que combina biodiversitat, patrimoni i gaudi de la ciutadania.

Durant l’acte, Collboni ha fet balanç dels dos anys de presidència i ha posat en relleu també els 15 anys de la declaració de la serra com a parc natural i els 25 anys de de la seva incorporació a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (Anella Verda). De la seva banda, Xesco Gomar ha destacat que la Corporació ha estat present des de l’inici del projecte com a impulsora, cofundadora i cofinançadora, i que “Collserola és un actiu essencial dins la Xarxa de Parcs Naturals i una peça clau d’una infraestructura verda metropolitana per a la salut, l’adaptació climàtica i el benestar col·lectiu”. Gomar ha explicat que els objectius del mandat seran “consolidar la nova organització del Consorci, assegurar un finançament estable i sostenible, impulsar la gestió forestal adaptativa i el mosaic agroforestal, i prioritzar la connectivitat ecològica”. A més, ha dit, “cada decisió que prenguem serà fruit d’una aliança entre administracions, propietaris, entitats i ciutadania”.

Avenços en la millora del finançament

Amb la declaració de Parc Natural el 2010, la Generalitat de Catalunya va entrar a formar part del Consorci. Durant els darrers exercicis, l’aportació de la Generalitat ha estat inferior a la que aporten les altres dues administracions: l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona.

Així, durant aquest mandat, la Generalitat de Catalunya s’ha compromès a fer una aportació extraordinària d’un milió d’euros, que es faran efectius durant l’any 2026.

Aquest import extraordinari serà bàsic per rellançar projectes pendents, com la gestió integral de la riera de Vallvidrera, les actuacions de gestió forestal adaptatives, l’impuls del mosaic agroforestal amb la definició del Pla de pastura de la serra o la restauració d’espais degradats, entre d’altres.

Balanç del mandat

Durant la sessió de balanç del mandat s’han destacat els principals reptes que ha afrontat Collserola:

• Emergència climàtica: les noves condicions climàtiques han fet imprescindible continuar treballant per consolidar un mosaic agroforestal resilient. A banda, cal tenir present que més del 60 % de la superfície del Parc és de titularitat privada, fet que exigeix una gestió compartida i coordinada.
• Compatibilitat d’ús públic: Collserola és un territori vital per a la ciutadania metropolitana, ja que més de 3.000.000 de persones viuen al voltant i més de 14.000 viuen dins del Parc. Rep una forta pressió derivada de l’ús social: l’any 2024 es van superar els 5 milions de visites. Aquest volum d’activitat impacta en la conservació dels valors naturals i ha requerit esforços per compatibilitzar les activitats amb la preservació i amb les demandes dels diferents usuaris.
• Governança i gestió sostenible: el Consorci ha impulsat noves formes de governança i organització amb l’objectiu que Collserola esdevingui el catalitzador i referent d’un nou model territorial i una peça essencial de la infraestructura verda metropolitana que articuli natura i ciutat.

Principals línies de treball executades

Durant la primera meitat del mandat s’ha treballat per donar resposta als objectius plantejats. Les principals fites assolides són les següents:

• Impuls de noves vies de finançament, amb avenços significatius en l'augment del suport econòmic per part de la Generalitat i en la captació de recursos per a les inversions previstes, així com la previsió de finançament mitjançant projectes europeus.
• Desenvolupament de la nova estructura del Consorci, implementada a principis del 2025 i definida per donar resposta als reptes de gestió de l’espai, així com els de desenvolupament del Pla especial. Una nova estructura que està previst que es doti d’un Pla estratègic a partir del 2026 i que marcarà els objectius.
• Enfortiment de la prevenció i la gestió dels impactes de la crisi climàtica, amb mesures específiques davant de fenòmens meteorològics extrems i del risc d’incendi forestal. En destaquen especialment les actuacions de gestió forestal adaptativa, l’execució de treballs forestals als punts de gestió prioritària (PEG) perquè la Generalitat pugui respondre als grans incendis forestals, així com la retirada d’arbres morts a causa de la sequera en rodals amb alta freqüentació de visitants.
• Consolidació del programa Alimentem Collserola, de dinamització del sector agrari, que ha entrat amb èxit en el tercer cicle de funcionament. El Contracte agrari s’ha consolidat com una eina clau de suport als productors, alhora que les actuacions de dinamització del sector, especialment la pastura, han permès generar discontinuïtats en l’espai forestal i millorar la resposta davant dels incendis.
• Avenç conjunt dels propietaris forestals del Parc, amb suport a iniciatives de gestió forestal adaptativa i la consolidació de projectes sostenibles en finques públiques mitjançant crèdits climàtics. Aquestes accions han garantit la biodiversitat, la regeneració, la vitalitat i el manteniment de les funcions ecològiques, econòmiques i socials del bosc.
• Fer compatibles l’ús esportiu i recreatiu amb la preservació dels valors naturals. Crear un grup de treball en el marc del Consell Consultiu, arribar a consensos i definir mesures de manera conjunta amb tots els sectors són algunes de les accions per aconseguir-ho. Alhora, també s’ha reprès la presència d’informadors mòbils a peu del territori, especialment en punts d’entrada amb molta freqüència de persones o en espais altament sensibles, com la riera de Vallvidrera, mitjançant un contracte executat per la Generalitat de Catalunya.
• Impuls del programa d’educació ambiental. S’ha revisat i actualitzat el programa vigent, que té més de 35 anys d’experiència, i s’ha definint un nou Pla estratègic d’educació ambiental de manera participada que es presentarà a inicis del 2026.

Reptes del mandat

• Pla especial de protecció: mantenir el desenvolupament del Pla especial de protecció consolidant l’estructura renovada del Consorci (2025) i aprovant el Pla estratègic, que marcarà les prioritats de gestió i conservació a llarg termini.
• Finançament i sostenibilitat econòmica: garantir recursos estables, especialment els provinents de la Generalitat i dels municipis, alhora que es treballa per captar fons europeus i diversificar vies de finançament que permetin afrontar inversions estratègiques amb seguretat i continuïtat.
• Governança i coordinació institucional: enfortir la col·laboració entre administracions, municipis i entitats del territori establint un model de governança participativa i transparent que asseguri la implicació de tots els actors en la presa de decisions.
• Connectivitat ecològica i territorial: assegurar la connectivitat biològica entre Collserola i els espais naturals veïns (Sant Llorenç del Munt, Garraf, serralada de Marina…) preservant i restaurant els corredors ecològics i integrant-los en les polítiques metropolitanes d’urbanisme i mobilitat.
• Gestió del mosaic agroforestal i adaptació al canvi climàtic: promoure la gestió activa del mosaic agroforestal en col·laboració amb els propietaris privats (que representen més del 60 % del Parc), com a eina clau per prevenir i gestionar incendis forestals i fenòmens meteorològics extrems derivats de l’emergència climàtica.
• Impuls del sector agrari i gestió forestal sostenible: consolidar el programa Alimentem Collserola i el Contracte agrari, eines bàsiques per donar suport als productors locals i fomentar una gestió del mosaic agroforestal que permeti la conservació de la biodiversitat i el paisatge.
• Compatibilitat entre l’ús públic i la conservació: ordenar l’afluència de visitants (més de 5 milions anuals), amb especial atenció als punts més sensibles del parc, per garantir que el gaudi ciutadà sigui compatible amb la preservació dels valors naturals.
• Educació i sensibilització: reforçar els programes d’educació ambiental que expliquen Collserola com una zona vital dins la dinàmica metropolitana i consoliden la consciència ciutadana sobre la seva importància ecològica i social.

15 anys de Parc Natural

La declaració de Collserola com a Parc Natural, el 19 d’octubre del 2010, va ser un pas històric que culminava dècades d’esforços compartits per protegir i ordenar aquest espai únic i, tal com van recollir les demandes ciutadanes, passar d’un parc natural “de fet” a un parc natural “de dret”.

La protecció de la serra no comença el 2010, ja el 1987 es va aprovar el Pla especial d’ordenació i protecció del medi natural i, des d’aleshores, Collserola ha anat integrant-se en els principals instruments de conservació del país i d’Europa.

El reconeixement com a Parc Natural va ser possible gràcies a l’ampli consens entre ciutadania, entitats del territori i administracions, que van treballar plegats per fer realitat aquesta fita.

Collserola és avui un espai natural de referència, integrat en el PEIN, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació i la Xarxa Natura 2000, que simbolitza la voluntat col·lectiva de preservar el patrimoni natural i cultural de l’àrea metropolitana de Barcelona.