Durant els últims anys ha augmentat la població de senglar al Parc Natural de la Serra de Collserola així com la seva presència creuant-ne les vies o, fins i tot, dins la trama urbana. En conseqüència, també s'han incrementat els incidents de trànsit amb individus d'aquesta espècie, alguns d'ells amb danys als vehicles i a les persones.

El mes de febrer passat, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona va emetre la sentència de la demanda d'un ciutadà que reclamava a diferents administracions -entre les quals hi havia el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola- que es fessin càrrec dels danys causats al seu vehicle arran d'una col·lisió amb un senglar. La sentència, entre d'altres consideracions, eximeix de culpa el consorci perquè entén que la presència de senglars s'ha de considerar com un element inherent a l'espai natural.

Aquesta sentència evidencia encara més que quan es condueix un vehicle per un espai natural, o zones properes, s'ha d'anar amb molta cura per evitar col·lisions, sobretot a les primeres i últimes hores del dia.

Una part de la població de senglar del parc s'ha habituat a la presència humana i s'apropa a les zones habitades. Les raons d'aquests canvis d'hàbits són, principalment, la presència d'aliment fàcil i la manca d'una frontera gradual entre espai natural i ciutat. Les escombraries dipositades fora dels contenidors, el menjar que persones els deixen intencionadament o l'aliment dels animals de companyia deixat a llocs accessibles són reclams perfectes per als senglars disposats a córrer el risc de ser vistos.

Aquesta espècie ha perdut la por a freqüentar les àrees urbanes, especialment en èpoques d'escassetat d'aliments com l'estiu, i no dubten a endinsar-se a la ciutat en busca de menjar. També han perdut la por a apropar-se a la gent i són, cada vegada, més atrevits fins al punt d'estar disposats a agafar una bossa d'algun excursionista despistat.