Els objectius són reduir l’acumulació de sediments a la cua del pantà, evitar la possible introducció d’espècies al·lòctones que redueixen la capacitat hidràulica i millorar la biodiversitat; en definitiva, incrementar la resiliència d’aquest hàbitat enfront del canvi climàtic.   

El pressupost de les actuacions, 325.000 euros, procedeix en un 90 % dels Fons Climàtics del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, gràcies a la participació del Consell Comarcal de l’Alt Penedès en el Life eCOadapt50. El 10 % restant l’aporta l'Ajuntament de Castellet i la Gornal. El projecte va ser redactat per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua. 

Pau Mundó, director del Parc del Foix, creu que “gràcies a les intervencions que s’han fet a l’entorn del pantà durant els darrers 25 anys, ha augmentat molt la biodiversitat. (...) Eliminar els residus al fons del pantà és inviable, però s’han fet moltes coses per millorar la qualitat de l’aigua que entra, i la cua del pantà és un dels punts més importants en aquest sentit”.

Per a Xavier Revuelta, alcalde de Castellet i la Gornal, “es tracta d’un projecte molt ambiciós que millorarà la capacitat d’entrada de l’aigua al pantà. (...) En el futur caldrà intervenir més amunt, perquè el cabal d’aigua que entrarà al pantà es reduirà”.

Marta Salamé, enginyera de l’Àrea de Territori del Consell Comarcal, explica que a tota la superfície on s’extregui la canya o quedi el terreny remogut se sembraran herbàcies autòctones, la qual cosa permetrà, en les condicions més favorables, un verdeig a la primera setmana i una estabilització al llarg del temps. Per a la plantació d’aquestes herbàcies es farà una barreja de llavors en què es combinaran espècies no agressives de creixement ràpid (que acaben desapareixent), lleguminoses (per fixar nitrogen) i gramínies autòctones o d’ampli espectre.

Les basses tindran una profunditat mitjana d’1,5 m sota el nivell freàtic i serviran per recuperar les làmines d’aigua lliure. Es generaran barreres físiques als marges de les basses per garantir que l’espai no sigui colonitzat de nou pel canyís. El canal bioremediador tindrà 200 metres de llargada i marges vegetats i la seva funció serà degradar els contaminants difusos per transformar-los en productes sense efectes ambientals indesitjables.

La plantació d’arbrat i plantes autòctones es durà a terme preferentment durant la tardor de 2025 i la primavera de 2026, per prevenir les gelades, evitar els mesos de més calor i el període d’alt risc d’incendi i per respectar l’època de nidificació de la zona. Als marges de la cua del pantà de Foix es plantaran verns, avellaners, àlbers, freixes, càrex, vinca...

Xavier Lluch, president del Consell Comarcal, posa aquesta actuació “com un bon exemple de treball conjunt entre administracions: la Diputació de Barcelona (que gestiona el Parc del Foix) va redactar el projecte amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua de la Generalitat (que té la competència sobre la gestió de l’aigua); el Consell Comarcal, gràcies a la seva participació en un projecte europeu (Life ecOAdapt50), ha aconseguit una subvenció dels Fons Climàtics per al desenvolupament d’actuacions de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, que permetrà finançar el 90 % de la inversió necessària per dur-lo a terme; el Fons Climàtics es nodreixen, al seu torn, de l’impost de la Generalitat sobre l’emissió de CO2 dels vehicles, i l’Ajuntament de Castellet i la Gornal col·labora assumint la direcció d’obra i un 10 % del pressupost total (l’import del qual són 325.000 €)”.  

Tots els agents implicats coincideixen en què el pantà de Foix és una riquesa de la comarca de l’Alt Penedès, un pulmó del Penedès i un espai privilegiat per a la biodiversitat (qualificat com a “zona d’especial protecció de les aus de la Unió Europea”) sobre el qual cal seguir actuant perquè segueixi millorant.