El cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes) és el més gran dels invertebrats d’aigua dolça de la península Ibèrica i un excel·lent indicador de la qualitat ecològica dels rius, però ha patit una reducció del 60 % de la seva població en els darrers 20 anys, fet pel qual es considera en perill d’extinció a casa nostra. De les escasses 200 poblacions que queden a Catalunya, vuit es troben a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i són objecte d’un seguiment anual estandarditzat.

Aquest seguiment permet als gestors saber en quin estat es troben les poblacions i planificar accions per a la seva conservació. En aquest sentit, tot i que en els darrers anys el nombre de poblacions es manté estable, una de les poblacions havia perdut un nombre molt significatiu d’exemplars a causa de les sequeres i la seva supervivència no es considerava viable a llarg termini.

Per evitar la seva extinció, a principis de tardor de 2025 s’hi va fer un reforç poblacional per translocació, és a dir, s’hi van alliberar crancs provinents d’una altra riera que tenia una densitat molt alta d’exemplars. En total es van translocar 40 crancs (24 femelles i 16 mascles), la majoria dels quals de mida gran, és a dir, en edat reproductora. S’espera que, en els propers anys, la població receptora recuperi la seva capacitat reproductiva, incrementi en nombre d’exemplars i aquests colonitzin tots els gorgs de la riera.