Aquestes excavacions formen part d’un projecte quadriennal de recerca més ampli, titulat “Dinàmiques d’ocupació i vertebració del territori a la Laietània central i septentrional (s. VI-II aC)”, dirigit pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El projecte té com a finalitat estudiar l’evolució del territori laietà durant l’època ibèrica fins a la seva integració a l’Imperi Romà, mitjançant excavacions en diversos jaciments i prospeccions sistemàtiques.

El turó Gros de Céllecs, ubicat en un dels turons més alts del territori, ofereix un control visual excel·lent de l’entorn i està situat a només 5 km de la capital laietana a Burriac, cosa que el converteix en un enclavament estratègic per a la comunicació entre assentaments laietans. La recerca ha revelat dues fases d’ocupació distintes: la primera, al vessant est del turó, consistia en una bateria de cases sense emmurallar ocupades fins a finals del segle IV aC; la segona fase es caracteritza per la construcció d’un mur perimetral i cases adossades a l’interior, formant una vila closa o d’erola, que va perdurar durant tot el segle III aC.

Enguany, la campanya ha prioritzat la consolidació d’una gran part del mur de tanca perimetral i el recinte adjacent a la banda nord-est del jaciment. Aquesta tasca és crucial per donar solidesa a les estructures exhumades, evitar-ne la degradació i permetre una millor comprensió de l’arquitectura i l'urbanisme de l’època. Paral·lelament, s’han continuat les excavacions dels nivells d’ocupació dels recintes adossats a la cara nord del mur de tanca, on s’han detectat tres llars de foc corresponents a la fase del segle IV aC i delimitat dos nous recintes de la fase del segle III aC, amb murs d’un metre d’amplitud i portes de dos metres d’ample.

A més, s’han recuperat fragments ceràmics originaris de Grècia, Eivissa i el nord d’Àfrica, indicadors del comerç i el contacte amb aquestes regions. També s’han trobat elements com molins, pedres polides per al cuir i peces ceràmiques relacionades amb el filat i teixit, evidències de la producció autòctona i la vida quotidiana del poblat.

Els resultats d'aquesta campanya d'excavacions de 2024 són prometedors i plantegen noves hipòtesis sobre la funció del poblat. Això permetrà una millor comprensió del territori ibèric de la Laietània. La consolidació i el manteniment del jaciment han convertit el cim del turó en un magnífic mirador de la Serralada Litoral, tot preservant les restes antigues i fent-les més accessibles al públic.