Per fer front al seneci del Cap, es plantegen accions concretes centrades en la seva identificació, control i prevenció de la seva expansió. És crucial detectar i eliminar la planta de manera precoç, preferentment arrencant-la manualment abans que produeixi llavors, i repetir aquesta tasca durant diversos anys per garantir-ne l’efectivitat. Al Parc del Castell de Montesquiu, els guardes estan constantment alerta per detectar i retirar qualsevol exemplar de l’espècie invasora dins dels límits del Parc. A més, duen a terme una tasca activa d’informació i sensibilització a les finques veïnes per explicar els riscos associats a aquesta planta invasora, ja que sovint es constata una manca de coneixement sobre la seva problemàtica. No obstant això, la col·laboració amb les finques veïnes és essencial, ja que, si no s’hi actua, l’expansió de l’espècie cap al Parc és inevitable.

Així mateix, cal evitar el sobrepastoreig, ja que aquesta pràctica pot afavorir l’establiment de plantes invasores (com és el cas del seneci del Cap). Paral·lelament, s’insta a netejar la maquinària agrícola per evitar la dispersió de llavors, així com a controlar zones sensibles com camins i marges de carreteres. La col·laboració dels ramaders i agricultors de la zona esdevé fonamental per combatre aquesta planta, promovent la seva implicació activa en la detecció i gestió de la problemàtica.

Un perill per a la ramaderia i el medi ambient

Aquesta planta representa una amenaça tant per a la biodiversitat com per a les activitats ramaderes a la zona. Conté alcaloides tòxics que poden afectar invertebrats, bestiar i, fins i tot, humans. Tot i que el bestiar sol evitar ingerir-la per l’olor forta i el gust amarg, el seneci del Cap pot ser consumit accidentalment en pastures degradades o barrejat en el farratge, cosa que posa en risc la salut del ramat.

Alhora, aquesta espècie invasora és capaç de desplaçar plantes autòctones en prats i zones de pastura, reduint la qualitat dels recursos disponibles per al bestiar. La seva capacitat d’ocupar ràpidament espais amb sòls alterats, ja sigui per l’activitat agrícola o forestal, agreuja encara més la problemàtica, dificultant la recuperació dels hàbitats afectats.

Aquesta situació exemplifica la necessitat d’actuar de forma preventiva davant les espècies exòtiques invasores, una problemàtica reconeguda per l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, aprovada el 2018 pel Govern català. Amb mesures de control i gestió adequades, es poden mitigar els efectes negatius d’aquest tipus d’espècies en els nostres ecosistemes.