L'acció va tenir com a objectiu principal la millora de l'hàbitat per afavorir la presència de papallones autòctones, espècies que actuen com a importants bioindicadors de l'estat de salut dels ecosistemes. Una de les tasques més rellevants va ser la retirada manual del Senecio pterophorus, una planta invasora d'origen sud-africà que, des de la seva arribada a Catalunya l'any 1982, ha anat colonitzant espais naturals i dificultant el creixement de la flora autòctona.

Aquesta proliferació de vegetació invasora provoca una pèrdua de biodiversitat vegetal que repercuteix negativament en les comunitats de papallones, afavorint només les espècies més generalistes. Per revertir aquesta situació, els participants van retirar manualment el Senecio pterophorus al llarg del transsecte (camí o línia virtual en el qual es compten i registren les papallones que es veuen) i van plantar espècies nutrícies com oms (Ulmus minor), aladers (Rhamnus alaternus) i òlbies (Lavatera olbia) en zones estratègiques.

Paral·lelament, els participants van tenir ocasió d'aprendre com es duu a terme el cens de papallones en el marc del programa Catalan Butterfly Monitoring Scheme (BMS), que estudia la població i distribució d’aquests insectes com a indicadors de salut ambiental. Durant la jornada, es van poder observar espècies característiques de l'indret, com la llimonera (Gonopteryx rhamni), la cleòpatra (Gonopteryx cleopatra), la blanqueta i la blanca de la col (Pieris rapae i Pieris brassicae), la bruna del bosc (Pararge aegeria), la saltabardisses cintada (Pironia bathseba), la vanessa dels cards (Vanessa cardui), la margenera comuna (Lasiommata megera), la blaveta de l'heura (Celastrina argiolus) i la papallona reina (Papilio machaon).