Cal remarcar el treball amb el Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Generalitat de Catalunya per la tramitació de l’ampliació de l’Espai d’Interès Natural (EIN). L’estratègia per abordar aquest tràmit és la de proposar l’ampliació del Lloc d’Interès Comunitari (LIC) Serres del Litoral Septentrional a través de diversos acords de govern fins a formalitzar els límits ampliats de la Zona d’Especial Conservació (ZEC). Implicarà un total de 24.932 hectàrees i un increment aproximat de 2.770 hectàrees en el Montnegre i el Corredor.

L’any 2024 es va caracteritzar un increment de la pluviometria, encara que la sequera tan perllongada va seguir tenint un fort impacte en els boscos amb una elevada mortalitat de pins. Va ser un any amb un baix risc d’incendi forestal, amb tan sols un episodi de nivell 2 del Pla Alfa al juliol, tot i la incorporació del nivell 4 en el Protocol d’incendis forestals específic del Parc.

En relació amb la conservació, convé explicar que es va encarregar el catàleg de líquens de la serra del Corredor, que ha localitzat de 288 tàxons, 6 dels quals amenaçats. També s’ha seguit treballant per la millora i seguretat dels punts d’aigua, sobretot per evitar els ofegaments de fauna i el llançament deliberat i tan nociu d’espècies invasores. En el seguiment de les basses s’ha fet el seguiment sanitari dels amfibis al·lòctons i autòctons.

Quant a la flora invasora, s’ha treballat en la detecció precoç i el seu control. S’ha redactat el Pla estratègic de ramaderia semiextensiva, un document de referència que desglossa accions per fomentar l’activitat ramadera dels massissos del Montnegre i el Corredor en els propers anys. I destacava el fet que s’ha jubilat el pastor Antoni Soler «Pitxón», sense relleu.

Remarcar les millores a l’entorn del dolmen de Pedra Gentil i l’obra per la millora d’un pas d’aigua a Fuirosos. També la inversió en els equipaments propis: com l’inici de les obres de Can Bosc i el tancat d’una part de les pastures de les Passadores; la millora de l’edifici annex de Can Pica; i la millora del sistema de cloració de l’àrea d’esplai del Corredor i el Campament Juvenil El Solell (Dosrius) que ha de permetre la reobertura d’aquest darrer.

Ús públic i educació ambiental

Del programa d’ús públic i educació ambiental destacar el programa Parcs i biblioteques... naturalment!, ara ja amb la participació de 45 biblioteques i 7 centres de documentació de la XPN. Enguany s’hi ha promogut el projecte mOts, que proposa als usuaris de recuperar paraules vinculades a l’entorn natural que han caigut en desús. S’han recuperat 125 mots amb la participació de 85 persones.

El 2024 també es va caracteritzar pel desplegament de la instal·lació de comptadors de persones, ciclistes i vehicles al Parc.

Pel que fa a la governança, es va celebrar una Comissió Consultiva extraordinària del Parc del Montnegre i el Corredor amb la finalitat d’escollir els representants de 7 dels 8 sectors que representen l’espai protegit. En el marc d’aquesta comissió s’ha reunit el Living Lab del Life eCoadapt50 per presentar i validar la Diagnosi de vulnerabilitat al canvi climàtic de la zona Litoral catalana —lliurada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya— amb l’objectiu final d’implementar estratègies locals d’adaptació al canvi climàtic.  

L’any 2024, la guarderia forestal del Parc ha censat 234 masies dins de l’espai protegit on s’hi ha associat 520 habitants. L’ús principal és el residencial (81 %) i 127 masies estan ocupades permanentment per un total de 372 habitants. Tordera i Sant Celoni són els municipis on es concentren més masies habitades.  

Finalment, destacar que el novembre del 2024 es va celebrar a Alella la V Trobada de presentació d’estudis de la Serralada Litoral Central i IX del Montnegre i el Corredor amb una assistència de 150 persones i s’hi van presentar 58 comunicacions i 2 pòsters. La finalitat és compartir la recerca que es fa als espais naturals protegits perquè pugui revertir en una gestió més eficaç.