Pel que fa als ocells aquàtics, s’ha consolidat la hivernada de xarxets (Anas crecca) i el bon nombre de corbs marins (Phalacrocorax carbo) de mida gran, a Sant Adrià de Besòs.

Pel que fa als rapinyaires, cal destacar els dos exemplars d’àguiles calçades (Aquila pennata) i els aligots comuns (Buteo buteo), que es veuen tot sovint al tram dels canyissars, o l’esparver vulgar (Accipiter nisus), que volta per la desembocadura.

Pel que fa als ocells passeriformes, destaca l’observació encara d’espècies transsaharianes, com l’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans), la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) i el rossinyol (Luscinia megarhynchos). Així mateix, també s’han vist dos teixidors (Remiz pendulinus) i dos grassets de muntanya (Anthus spinoletta).

Molts grups de gafarrons (Serinus serinus), caderneres (Carduelis carduelis), pardals comuns (Passer domesticus) i pardals xarrecs (Passer montanus) mengen principalment llavors de blets al prat de la zona d’ús públic de Santa Coloma de Gramenet, però també de la desembocadura, un espai de refugi i aturada d’aus migratòries, on s’ha vist el pardal de bardissa (Prunella modularis).

Respecte a la resta d’animals, cal destacar l’observació per part del personal de manteniment del tram dels canyissars d’un llangardaix ocel·lat (Timon lepidus) a Montcada, fet que confirma l’intent de colonització d’aquesta espècie que s’ha rarificat molt a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest fet torna a reivindicar la importància del Parc Fluvial pel que fa al manteniment i millora de la biodiversitat d’aquesta metròpoli.

Tot i que el Parc Fluvial del Besòs és un espai concebut amb l’objectiu d’aprofitament de la zona per al lleure de la ciutadania, també té una finalitat ambiental. Consegüentment, s’hi han creat espais naturalitzats com les zones humides o la desembocadura que tenen com a objectiu millorar la biodiversitat d’aquesta metròpoli. És per aquest motiu que és tan necessari respectar les espècies que hi habiten.