La papallona isabelina és una papallona nocturna de mida gran i color verd, amb les venes vermelloses, quatre impressionants ocels, un a cada ala, i unes llargues cues a les ales posteriors. La va descriure Graells l'any 1849 i, a causa de la seva bellesa, aquest va dedicar-li a la Reina Isabel.

La papallona isabelina viu al boscos de pi roig i pinassa, arbres on s'alimenten les seves erugues. Els adults viuen només uns pocs dies, entre cinc i vuit, cosa que fa que sigui molt difícil de trobar i se la consideri una espècie amenaçada. Està inclosa a l'Annex II i IV de la Directiva Hàbitats, a l'Annex III del Conveni de Berna i està considerada espècie d'interès prioritari al Catàleg espanyol d'espècies amenaçades.

La primera vegada que es va trobar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser el 1963, per Balcells i Dicenta, que la citen entre el Vallès i el Bages. Posteriorment, l'any 1987 Masó i Ylla la citen a Castellterçol i, el 2009, M. Casal la cita a Sant Llorenç Savall.

En els darrers anys, l'evolució de les noves tecnologies i la socialització de la fotografia i Internet han donat llum a alguna cita més dins del parc, cites que s'haurien de certificar i enregistrar. Les poques cites dins del parc fa que qualsevol informació sobre aquesta espècie sigui molt valuosa per al seu coneixement i protecció efectiva.

El diumenge 24 d'abril, els membres de la Penya fotogràfica de Badalona guiats per José Manuel Sesma van fer una sortida per fotografiar papallones dins del terme municipal de Mura, en l'àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Durant aquesta sortida es va trobar la Graellsia isabellae en una clariana de bosc de pi roig i pinassa. Es tractava d'un mascle que estava en molt mal estat, a terra i panxa amunt, i al qual li mancaven cinc de les seves sis potes i que no podia volar. Desprès de fer-li unes fotografies, la papallona es va deixar al mateix lloc on es va trobar.