caes

Sant Miquel del Fai | Xarxa de Parcs Naturals | Diputació de Barcelona L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona n’ha fet la restauració i transcripció

El capbreu del segle XIV del monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, restaurat, digitalitzat i disponible al web

26/04/2023

El web de Sant Miquel del Fai ofereix informació i el contingut digitalitzat del capbreu del segle XIV del monestir benedictí de Sant Miquel del Fai que la Diputació de Barcelona va adquirir en una subhasta celebrada a la sala Christie's de Londres, l’any 2018, per un import de 41.737 euros. El capbreu és un document de gran importància històrica per conèixer detalls de l’activitat monàstica del domini patrimonial i registres legals del priorat.

El Laboratori de Conservació i Restauració de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va fer la restauració del capbreu, així com la digitalització i també la transcripció del llatí (amb algunes expressions en català). En el capbreu de Sant Miquel del Fai hi ha la submissió cap al prior del monestir de Sant Miquel del Fai, representant tot el monestir, les possessions que tenien i el detall de tots els censos que pagaven anualment per aquestes possessions.

Restauració 

El procés de restauració ha consistit en un estudi complet del llibre i un tractament de mínima intervenció. Es tracta d’un document manuscrit en suport de pergamí, amb unes guardes de paper verjurat amb la filigrana F i R corresponents al molí paperer de Francesc Romaní de Capellades i enquadernat amb pell.

Paral·lelament, s’ha utilitzat el mètode fotogràfic digital computacional RTI (Reflectance Transformation Imaging), que permet documentar i avaluar l’estat del pergamí. Posteriorment a la restauració, es va començar a fer la transcripció a partir de fotografies del document escrit en llatí, que inclou paraules i alguna frase en català. El capbreu té un total de 233 folis escrits només per una banda, però en la transcripció el total de pàgines ha arribat a 344.

Marta Gabernet ha estat la conservadora encarregada de dur a terme la restauració i la transcripció ha anat a càrrec de l’arxiver Rafael Ginebra, tots dos tècnics especialistes de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

 

Antecedents

Tant bon punt la Diputació de Barcelona va tenir coneixement de l’existència d’aquesta peça de Sant Miquel del Fai, es va posar a treballar per garantir l’accés al seu estudi i el seu coneixement, en tractar-se probablement de la font més rica i amb major densitat d’informació sobre Sant Miquel del Fai.

Ja es coneixia l’existència d’altres capbreus del mateix indret, de diferent abast i de diferent entitat, però tots dels segles XV-XVIII. Aquest que s’ha restaurat, i que la Diputació de Barcelona ha pogut recuperar, és el més extens (439 documents) i és, també, el més antic, ja que inclou documents entre els anys 1364 i 1389, bona part dels quals del període 1364-1366. Aquests documents inclouen referències a altres d'anteriors, des del 1167.

És el capbreu més solemne, ja que pel format, les dimensions i els materials nobles (fulls de pergamí de gran format i probablement una enquadernació sumptuosa, encara que l’actual és feta en època moderna), tenia un certa funció simbòlica perquè recollia la vinculació o la submissió dels vassalls o súbdits a la jurisdicció del monestir. Recull les propietats del monestir en un bon nombre de termes propers i no tan propers (cinquanta localitats del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme, Moianès i Osona, a banda de Barcelona), hi consten més de 340 persones que estaven sotmeses, junt amb les seves famílies, al domini del monestir. A més, amb les descripcions de les terres i amb les descripcions dels censos que se’n pagaven, aporta una panoràmica detallada no només dels aspectes geogràfics, sinó també agrícoles i econòmics d'aquell període en aquestes comarques.

Aquest capbreu és un element històric testimoni de l’arxiu del monestir que, si no hagués estat per les vicissituds històriques crítiques derivades de la ruptura de la desamortització de 1835, s’hagués mantingut integrat en el conjunt de béns. La reintegració d’aquest document a la propietat de l'espai vincula els elements materials amb les persones, les famílies, les terres i, en general, la comunitat humana dels entorns de Sant Miquel del Fai del segle XIV.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Sant Miquel del Fai, Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, ODS,