L’obra és descrita per l’editorial com “un cant íntim i conscient a un lloc sagrat”, on la natura —amb les seves pedres antigues, fonts, murs i clarors d’alba— esdevé un organisme viu que respira i dialoga amb qui el recorre. Hernández proposa un viatge poètic de mirada pausada on el silenci, la contemplació i la memòria guien cada vers. El jo poètic s’identifica com a habitadora i guardiana, una veu que no posseeix l’espai, sinó que l’acompanya i el cuida.

Els temes centrals del llibre giren a l'entorn del pas del temps, la petjada ancestral, la relació entre l’ésser humà i el paisatge, i la necessitat cada cop més urgent de protegir allò que és fràgil davant el soroll i la pressa contemporània. La paraula esdevé, així, un acte de resistència afectiva: una manera de reivindicar la calma, el respecte i la consciència del que ens envolta. També els comparteix en un canal a Instagram, Pensaments de ruc.

Amb Mi lugar, Yolanda Hernández trasllada a la poesia la sensibilitat que demostra en el seu dia a dia com a vigilant del territori. El llibre ofereix als lectors una mirada que reconeix els espais naturals no només com a paisatge, sinó com a llocs que ens interpel·len i ens formen. El poemari ja es pot adquirir a través del web de l’editorial. Anteriorment, Hernández havia guanyat el concurs de poesia de Sant Quirze Safaja i ha publicat la novel·la policíaca sobre l’abús de menors Niños vengados (Editorial Seleer, 2018).