Impulsat per la Fundación Fernando González Bernáldez, el Máster en Espacios Naturales Protegidos és un programa de referència en la formació de professionals dedicats a la conservació de la natura i a la gestió dels espais naturals protegits. La trobada ha servit per posar en valor la transferència de coneixement entre la formació acadèmica i la gestió directa del territori.

La jornada la van inaugurar la cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Juana Barber Rosado, que va incidir en la importància de la formació per a la millora de la gestió, i la directora de la Fundación Interuniversitaria Fernando González Bernáldez para los Espacios Naturales, Marta Múgica de la Guerra. La directora va explicar la importància d’aquest màster, que ja va per la 26a edició i ha format a més de 700 professionals.

Exposició dels treballs finals de màster

Al llarg del matí, estudiants de l’edició 2025 del màster van presentar treballs i experiències que mostren com els coneixements adquirits a l’aula es poden traslladar a la pràctica professional. Albert Abaurrea Frías, cap del Servei d’Anàlisi i Gestió Territorial, Inversions i Obres (SAGTIO), va obrir les presentacions amb la ponència «Hacia la viabilidad de la gestión de un nuevo espacio natural protegido», per parlar de com s’hauria de gestionar el futur parc natural marítimo-terrestre del Garraf, Olèrdola i Foix.

Beatriz Cayuela Vargas, investigadora i farmacèutica, va exposar un estudi sobre la vigilància sanitària del linx ibèric des de la perspectiva One Health, que integra la salut humana, animal i dels ecosistemes.

També van intervenir Celia Guillot Rabanal, cap de l’Oficina Administrativa i de Suport Jurídic (OASJ), amb la presentació d’un manual adreçat a gestors i professionals del sector; el biòleg Sergio Hervías Campos, de Tragsatec, que va donar a conèixer noves eines per a la gestió del visó americà (Neogale vison); i Sabine Lisek, arquitecta del Parc Natural de la Serra de Collserola, que va abordar la relació entre el planejament urbanístic i la conservació de la natura.

La dimensió social de la conservació va centrar la ponència de l’ambientòloga madrilenya Marina Lozoya Julián, dedicada a l’anàlisi i les propostes per a la protecció de l’entorn de Meaques-Retamares, a Madrid. Per la seva banda, Sònia Llobet Just, directora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, va presentar el treball «​​​​​Planificación de la gestión de los ecosistemas forestales de la finca de Mata-rodona del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac»​​​​​​​​​​​​​​, una proposta aplicada directament a la gestió dels espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals.

Les darreres intervencions van anar a càrrec del biòleg Gerard Pocull Bellés, que també treballa al Servei de Gestió de Parcs Naturals, que va explorar les possibilitats de la intel·ligència artificial com a eina per a la gestió dels espais naturals protegits basant-se en la seva experiència al Parc Natural de la Serra de Collserola. Carles Quer Feo, biòleg del Consorci de l’Estany, va presentar el projecte de restauració fluvial NATURFLUVIA al tram mitjà del riu Fluvià; i Xavier Navalon Nonell, director del Parc Natural del Montseny i impulsor de la trobada, va reflexionar sobre els conceptes clau que faciliten el pas de l’aprenentatge acadèmic a la pràctica professional sobre el terreny.

La jornada va concloure amb un torn obert de preguntes, la cloenda institucional i el lliurament de diplomes als participants del màster. El coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Carlos García Oquillas, va agrair la participació del personal de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals en el que va qualificar com a “acte de generositat i transferència de coneixement”.