La recent elaboració de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya per part de la Generalitat de Catalunya va motivar que la jornada anual de l’IRBio estigués dedicada a la conservació i la gestió de la biodiversitat.

Per una banda, l’objectiu de la sessió era reflexionar sobre la conservació del patrimoni natural i, per una altra, sobre com fer front a la pèrdua de biodiversitat associada al canvi global, on l’activitat humana juga un paper fonamental. Els criteris de conservació i de gestió d’espècies, hàbitats i ecosistemes, la restauració  ecològica, l’efectivitat de les accions en relació a la seva intensitat i durada, l’escala espacial i temporal dels organismes i dels processos que es pretenen conservar i gestionar són, entre altres, alguns dels aspectes més rellevants que es van discutir.

Durant la primera part de la jornada es va contextualitzar la problemàtica de la conservació i la gestió de la biodiversitat així com mostrar les activitats de diversos grups de recerca de l’IRBio que treballen en sistemes terrestres i marins sotmesos a un fort impacte humà.

Al matí, es va poder revisar i analitzar l’estat de la qüestió de la investigació amb les ponències dels especialistes següents: José María Rey Benayas (catedràtic d’Ecologia de la Universitat d’Alcalá de Henares); Joan Real (professor titular de Biologia Animal. IRBio. UB); Bernat Hereu (professor agregat d’Ecologia. IRBio. UB) i Jordi Serra Cobo (professor associat de Biologia Animal. IRBio. UB).

La segona part de la jornada va permetre conèixer les prioritats de l’acció de la Generalitat de Catalunya per conservar la natura i frenar la pèrdua de biodiversitat així com debatre amb investigadors i tècnics sobre els instruments necessaris per harmonitzar l’activitat humana i la conservació de la natura a Catalunya.

La tarda, doncs, va començar amb una primera intervenció del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, que va repassar l’estat de les polítiques de conservació, posant especial esment en el moment complicat, amb una legislatura curta i la intervenció dels pressupostos, que ha aturat, de moment, projectes cabdals i molt madurs com l’Agència de la Natura de Catalunya, que ja havia entrat en tràmit parlamentari, l’Estratègia Catalana de Conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, a punt per ser aprovada, o el Fons del Patrimoni Natural, creat per la Llei catalana de canvi climàtic, suspesa ara pel Tribunal Constitucional.

Durant la taula rodona posterior, Carles Castell va presentar la perspectiva de la conservació des de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i la necessària implicació dels municipis en aquestes polítiques. Castell va subratllar el fet que cal no pensar que la conservació és una qüestió exclusiva de la Direcció General de Medi Natural de la Generalitat, sinó que és necessari un canvi de model, en el qual tots els departaments de la Generalitat se la facin seva igual que els diversos nivells de l’administració, fins a la local, i el conjunt de la societat.

Santi Mañosa, representant de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), i Miquel Rafa, de la Fundació Catalunya - La Pedrera, van participar i explicar les corresponents tasques i actuacions de conservació. La taula rodona va comptar també amb la presència de Lluís Cardona (IRBio), que va exercir de moderador.

El debat final va posar de manifest la necessitat d’estendre encara més ponts entre investigadors i gestors, per tal de cobrir les necessitats reals de coneixement i aplicar-lo en la presa de decisions en el dia a dia en matèria de planificació i gestió del medi natural per a la seva conservació i millora.

Per a més informació sobre la 4a Jornada IRBio, podeu consultar l’enllaç següent.