Millora de l’hàbitat per al tritó verd (Triturus marmoratus) al Parc de la Serralada Litoral
Green newt (Triturus marmoratus) habitat improvement in the Parc of Serralada Litoral
Parc de la Serralada Litoral
Tipus d'experiència
Maneig espècies
Objecte de conservació sobre el qual actua
- Fauna: tritó verd (Triturus marmoratus), però també altres espècies d’amfibis que són presents a l’indret o que hi tenen un hábitat potencial, com ara la granota verda (Pelophylax perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el tòtil (Alytes obstetricans), el gripau comú (Bufo bufo) o la salamandra (Salamandra salamandra).
- Gestió d’hàbitats /ecosistemes: vegetació de ribera
- Processos ecològics: colmatació de l’hàbitat del tritó i altres espècies d’amfibis
Data
18/10/2017 - dataF
Paraules clau
tritó verd, hábitat, sediments, voluntaris, guardes, Parc de la Serralada Litoral
Keywords
green newt, habitat, sediment, volunteers, guards, Parc of the Serralada Litoral
Àmbit territorial
Parc de la Serralada Litoral (EIN La Conreria – Sant Mateu – Céllecs)
Persona de contacte/responsable
Nom: Roser Loire i Fernàndez
Correu electrònic: loirefr@diba.cat
Instrument de planificació sobre el qual s’emmarca
Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria – Sant Mateu – Céllecs. Projecte de recuperació del tritó verd (2009 en endavant)
Situació de partida
Objectiu(s) de l'acció
- Eliminar vegetaciò de ribera que estava envaïnt l’espai ocupat per la massa d’aigua
- Extreure el màxim de sediments acumulats possible, per augmentar la massa d’aigua i afavorir la presencia del tritó verd i altres espècies d’amfibis.
- Transportar i dipositar els sediments extrets en un abocador autoritzat.
- Col·laborar amb institucions científiques (Societat Catalana d’Herpetologia), organitzacions de la zona que treballen sobre el terreny (ADF), i ajuntaments del Parc (Teià).
- Minimitzar l’afectació al torrent per l’actuació a la bassa.
- Sensibilitzar sobre la situació del tritó verd al Parc i la importancia de la seva conservació.
Accions concretes previstes/realitzades
- Desbrossada de l’entorn més proper a la bassa
- Excavació manual dels sediments acumulats
- Adequació de l’accés sota el torrent per a un vehicle preparat per endur-se els sediments.
- Trasllat dels sediments a abocador autoritzat mitjançant un vehicle cedit per l’Ajuntament de Teià.
- Visita uns mesos després (6 març 2018) a la bassa amb els col·laboradors, i observació d’exemplars adults de tritó verd a la bassa.
Resultats obtinguts
- L’actuació no es va fer fins que la bassa va quedar completament seca, per no afectar ni el tritó ni cap altra espècie d’amfibi. Es va treballar durant 5 dies (18, 20, 24, 25 i 26 d’octubre) en sessions de 5 hores. Es va desbrossar l’entorn més proper a la bassa, i es van extreure aproximadament 8.050 kg. de sediments (161 saques d’uns 50 kg, cadascuna), que es van dipositar en un abocador de terres proper a la bassa.
- Un resultat també destacable és l’ambient de treball, que va ser molt positiu entre els guardes i tècnics del Parc i els voluntaris de la SCH i de les ADF de la zona (Alella, Teià i Serra de Marina), estrenyent els llaços de col·laboració en un objectiu comú de tots que és la conservació del patrimoni natural del Parc.
- Va ser important també, 5 mesos després, tornar a la bassa amb els voluntaris que havien participat en l’acció. Les pluges de final d’hivern havien omplert la bassa i es va comprovar in situ amb ells la presència d’exemplars adults de tritó verd, que acudien a la bassa per a fer la reproducció com cada any.
- Atès que és una de les basses del Parc on es fa un seguiment mensual del seu estat, será possible anar observant els resultats de l’actuació, així com detectar quan calgui de nou fer una actuació.
Difusió dels resultats
Butlletí electrònic del Parc, 27 octubre 2017.
L’informatiu dels Parcs: Actuació de millora de l'hàbitat per a la conservació del tritó verd, 27 octubre 2017.
Dificultats trobades
La principal dificultat és l’accés a la bassa, que només es pot fer a peu, i va impedir l’accés de maquinària petita o gran que permetés fer una intervenció de més abast quant al volum de sorra extreta. L’extracció va haver de ser manual. Per tal d’evacuar els sediments de la bassa va ser necessària la instal·lació d’una tirolina per part d’una empresa especialitzada, i un sistema de protecció i seguretat per als participants (barana). La tirolina traslladava cada cop només una saca plena, des de la bassa fins al lloc on es buidava en un petit camió, situat a uns 60-70 metres de distància torrent avall, uns 15-20 metres per sota la bassa. L’estona de baixar la saca, desligar-la de la tirolina, penjar-ne una altra i pujar-la, a força de braços, cap amunt, va ser un factor limitant pel nombre de saques totals que es van poder treure, però no hi havia cap més altre sistema per fer-ho.
Data d'elaboració de la fitxa
04/10/2018
