Una de les mesures genèriques proposades per l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 (ESCACC) és l'establiment d'un sistema de seguiment i indicadors de les mesures d'adaptació amb l'objectiu d'avaluar si l'adaptació als impactes del canvi climàtic evoluciona favorablement o no. Alhora, i en el marc del projecte Life MEDACC, del qual el Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), n'és beneficiari coordinador, es preveu també una acció adreçada a l'establiment d'indicadors de les mesures d'adaptació als impactes del canvi climàtic.

L'Indicador global d'adaptació als impactes del canvi climàtic a Catalunya, elaborat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, va obtenir un primer indicador sintètic d'adaptació que permet fer un seguiment de l'evolució de la capacitat adaptativa de Catalunya als impactes del canvi climàtic. Malauradament, no es va poder incloure cap indicador de biodiversitat ja que els indicadors trobats, o eren qualitatius, o no contenien dades que es recollissin amb prou periodicitat per permetre l'aplicació d'una anàlisi de components principals.

En aquest context, l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) ha començat a donar suport a l'OCCC en l'elaboració d'indicadors per avaluar el grau d'acompliment de les mesures destinades a augmentar la capacitat adaptativa de la biodiversitat.

Per tal d'avaluar la resposta de la biodiversitat a la mesura d'adaptació "Millora de la connectivitat ecològica, a fi d'enfortir la capacitat de resiliència de les espècies davant del canvi global", proposada a l'ESCACC, l'ICO ha desenvolupat un Indicador de connectivitat climàtica en les poblacions d'ocells. Aquest indicador s'ha construït considerant dues variables en un total de 88 espècies: els canvis en la distribució climàtica predita, i els canvis en la mida mitjana de les zones òptimes.

Dels resultats de l'estudi es desprenen dues hipòtesis interpretatives. Per una banda, la bona connectivitat en les àrees de distribució dels ocells a Catalunya podria compensar els efectes que el canvi climàtic causa en les poblacions. Per una altra, l'indicador no reflecteix canvis temporals perquè aquests no s'estan donant (de moment) al quedar emmascarats per l'efecte d'altres factors de canvi global.

Aquest treball es decanta per la segona hipòtesi interpretativa. Estudis previs a Catalunya revelen que, en conjunt, les poblacions d'espècies de medis oberts mostren una tendència global negativa a causa del creixent abandonament rural, mentre que les espècies forestals incrementen les seves poblacions a causa del creixement natural de la vegetació.

Per tant, caldrà estar atents en el futur als canvis en la connectivitat com a possible responsable dels canvis poblacionals.