La zona de l’estació de ferrocarrils del Baixador de Vallvidrera (vegeu el vídeo de la zona afectada) és un dels espais forestals del Parc on els efectes de la sequera acumulada és més visible. Es tracta d’una àrea altament freqüentada per públic familiar i escolar en el seu accés a l’escola Els Xiprers, al Museu Verdaguer Vil·la Joana i al Centre d’Informació del Parc Natural. 

Els treballs forestals estan coordinats pel Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i finançats amb una aportació extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona. En cas de condicions meteorològiques adverses, les tasques es poden endarrerir.

Durant tota l’actuació, l’espai estarà senyalitzat. No està previst tallar el camí d’accés a peu als equipaments de la zona, només hi haurà situacions puntuals de restricció de pas per tallada d’arbres o retirada de troncs, per tal de garantir la seguretat de les persones. El camí de passejada per les fonts (per la font Vella, font Nova i el passeig dels Plàtans) restarà sempre disponible com a alternativa d’accés.

L’actuació consisteix en la tallada i retirada d’uns 200 arbres morts (la majoria pins pinyers) o molt debilitats principalment per la sequera, entre altres factors, i que actualment estan en situació de risc de caiguda. Els treballs a la zona, a més, tenen per objectiu reduir el risc d’incendi i millorar l’estructura del bosc.

Els efectes de la sequera al Parc

En diferents zones del Parc Natural s’han detectat rodals d’arbres morts afectats per diferents factors, com ara l’elevada edat d’alguns exemplars, l’alta densitat d’arbres existent, la compactació del sòl i l’estrès hídric provocat per la sequera acumulada. La combinació d’aquests factors ha fet que els boscos tinguin arbres debilitats, secs i amb risc de patir, en el cas dels pins, l’atac dels escarabats escolítids perforadors dels pins, Tomicus destruens, una espècie autòctona que en aquest tipus de situació pot esdevenir una plaga.

La sequera ha afectat ja un gran nombre d’arbres, especialment de pi pinyer (Pinus pinea). Les fulles dels pins es van assecant fins al moment en què l’arbre no és capaç de revertir la situació i mor. En canvi, a les alzines i sureres, l’afectació és més gradual. Aquestes espècies tenen una estratègia diferent: per tal de sobreviure a sequeres persistents, hi ha parts de l’arbre que es van assecant, però en qualsevol moment, si canvien les condicions ambientals, poden aturar el marciment i rebrotar, tot i presentar parts de l’arbre totalment mortes.

Com és habitual, el Consorci ha programat actuacions de tallades sanitàries d’arbres i preventiva dels boscos. Les aclarides del bosc, sobretot dels arbres ja morts i dels molt debilitats, es realitzen regularment per tal de fomentar estructures més estables i resilients davant els incendis forestals i per prevenir la propagació de possibles plagues de Tomicus destruens.