Actualment al Parc del Garraf trobem tres territoris d’àligues cuabarrades ocupats. La presència d’una població de joves divagants en dispersió d’aquesta espècie té una gran importància pel manteniment d’aquests territoris, donat que permet la ràpida substitució d’aquells individus de les parelles reproductores que desapareixen.

Enguany, al territori B s’ha pogut observar una situació insòlita gràcies a les càmeres ubicades al niu i a les anelles de lectura a distància amb què estan marcats els individus d’aquesta parella. El mascle esta equipat amb l’anella KZ i la femella, amb la MK. Aquestes marques permeten una millor monitorització i coneixement de la parella per tal de poder gestionar més eficientment els seus requeriments.

A l’inici de la temporada de cria, el 6 de desembre del 2019, les càmeres van captar el mascle d’aquest territori copulant amb una nova femella no marcada. Això va fer pensar en un recanvi de la femella d’aquest territori. Un mes després però, el 9 de gener del 2020, les càmeres van captar una nova còpula, aquest cop amb la femella habitual d’aquest territori, marcada amb l’anella MK, amb la qual va continuar la resta del període reproductor.

Tot i que la poligàmia ha estat descrita per a diverses espècies de rapinyaires, en el cas de l’àguila cuabarrada només s’ha descrit un únic cas d’un trio reproductor format per dos mascles i una femella a l’Alt Camp. El període reproductor és un període especialment sensible i qualsevol pertorbació pot provocar-ne el fracàs. Si bé no hem pogut esbrinar res més d’aquesta visita inesperada, la interacció amb exemplars més joves durant el període de cria podria ocasionar el fracàs reproductor de la parella.

La monitorització dels nius amb les càmeres, conjuntament amb el marcatge individualitzat amb anelles de lectura a distància, permeten obtenir un major coneixement d’aquesta espècie per poder-la gestionar millor i treballar per a la seva conservació.