Aquest projecte, dut a terme amb la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya (GMS) del Cos d'Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya i el personal de la Xarxa de Parcs Naturals, té per objectius conèixer l’estat de la població de l’àliga cuabarrada, les seves taxes vitals i estat dels exemplars així com la dinàmica poblacional de l’espècie.

Durant l’anellament, s’ha pogut comprovar que els dos pollets es desenvolupen amb normalitat i es troben en un bon estat de salut i se’ls ha col·locat dues anelles (una a cada pota), una de convencional que identifica l’animal i una de color amb un codi que permet identificar-los a distància. Cada anella també té escrita l’adreça d’origen, de manera que qualsevol persona que trobi un ocell anellat pot reportar la informació de la troballa.

L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'interès indiscutible per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna emprada internacionalment. És essencial si volem saber, per exemple, quant de temps viuen, on van quan migren i quan marxen o quan arriben als llocs on es desplacen, qüestions molt importants per a la seva conservació.

Aquests dos pollets passaran uns mesos amb els seus pares aprenent, entre d’altres coses, l'art de la caça. A finals d'estiu, les joves àguiles abandonaran l'àrea de naixença i emprendran una vida independent durant dos o tres anys fins que, finalment, s'acabin instal·lant en un territori propi i s'aparellin. Aquest període inicial de la vida de les àligues s'anomena la dispersió. El fet d’estar anellades ens dona l’oportunitat de conèixer tota aquesta informació i poder-la utilitzar per la conservació d’aquesta espècie.

Una rapinyaire amenaçada

L'àliga perdiguera (Aquila fasciata), també anomenada àliga cuabarrada o àliga de panxa blanca, és un rapinyaire diürn de mida mitjana-gran característic de regions semiàrides i càlides d'Europa, Àsia i el nord d'Àfrica. Viu a les serres mediterrànies de clima suau i cria des del nivell del mar fins a alçades de 1.000 metres. Nidifica preferentment en cingleres, encara que també ho pot fer en arbres. Caça en terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa, petits conreus i, més rarament, en terrenys boscosos. Les àligues adultes viuen en parella i ocupen un mateix territori durant tot l'any. Escullen les àrees de cria en zones abruptes i altes; així eviten els destorbs humans, es poden desplaçar fàcilment a les àrees de cacera i dominen una gran extensió de terreny. Els nius són estructures de branques construïdes per les àligues en forats o sortints de les cingleres i poden arribar a mesurar dos metres de llargada i un metre d'alçada.

A Catalunya, la població d’àliga perdiguera va sofrir una davallada notable des dels anys setanta fins al 2000, any en què van arribar al mínim conegut de 66 parelles reproductores. D’aleshores ençà, la població s’ha anat recuperant lentament i actualment ja compta amb prop de vuitanta parelles. Aquesta espècie és una de les aus rapinyaires més amenaçades al continent europeu i es tracta d'una espècie protegida en l'àmbit autonòmic, estatal i europeu.

La tasca de conservació i protecció d'aquesta meravellosa au és una responsabilitat de tots i des de la Diputació de Barcelona s’uneixen esforços per continuar amb les mesures necessàries per al seu benestar. Per aquest motiu, si observeu alguna àliga anellada, podeu fer arribar aquesta observació a l’Equip de Biologia de la Conservació (IRBio UB) omplint el formulari que trobareu en aquest enllaç.

Amplieu la informació

Si voleu ampliar la informació sobre aquest rapinyaire, us convidem a visitar la pàgina de Facebook, el canal Youtube i el blog dedicats a l’Àguila cuabarrada del Parc del Garraf. Hi trobareu tant els enregistraments actuals com els corresponents a les nidificacions anteriors.