La mostela (Mustela nivalis) és un petit carnívor (els adults pesen entre 100 i 200 g) amb una dieta altament especialitzada en el consum de petits mamífers. Aquesta espècie ha patit un important retrocés a la Xarxa de Parcs Naturals probablement per la pèrdua d’hàbitats a causa del procés natural d’aforestació, encara que altres factors com el canvi climàtic també poden haver influït. En aquest sentit, la davallada de les precipitacions i l’augment de les temperatures poden haver afectat negativament les seves preses principals, els petits mamífers.
No obstant això, durant els darrers dos anys (2018-2019, molt humits) les poblacions de petits mamífers han experimentat un augment considerable (veure notícia), un fet que, a la vegada, pot permetre que es recuperin les poblacions dels seus depredadors, com és el cas de les mosteles.
La resposta poblacional de les mosteles presenta un cert decalatge temporal, i l’alta densitat de preses -sobretot el ratolí de bosc- durant l’any passat pot ser responsable d’una tímida recuperació d’aquest petit depredador. Malgrat això, la taxa de captura de la mostela a la Xarxa de Parcs Naturals es troba molt allunyada dels valors que es van obtenir durant la dècada dels anys noranta del segle passat, i l’espècie ha patit una davallada poblacional molt important en les darreres dues dècades (veure notícia).
Xarxa SEMICE a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona
L’estació de seguiment on es va capturar la mostela es troba a prop de Sant Julià de Vilatorta (Osona). Es tracta d’un bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex) i roure martinenc (Quercus pubescens), amb algun pi dispers (Pinus sylvestris i Pinus pinea). El sotabosc és abundant i està dominat per plançons d’alzina i roure, tortellatge (Viburnum lantana) i, sobretot, boix (Buxus sempervirens) afectat greument per la popularment coneguda com a papallona del boix (Cydalima perspectalis). La parcel·la també presenta alguns blocs de pedra de mida considerable i, en un dels extrems, està delimitada per petits prats on domina l’estrat herbaci.
En aquesta mateixa estació de seguiment on es va capturar la mostela, també es van censar vuit ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus) i tres musaranyes comunes (Crocidura russula) durant la mateixa campanya. A l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona es mostreja una segona parcel·la, situada a les fagedes de Vilanova de Sau.
Conveni de col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers
Aquest seguiment de petits mamífers està emmarcat dins el conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona. Podeu consultar-ne els resultats detallats i l’evolució a www.semice.org.