Als anys noranta, el CATAM va ser una entitat ambientalista de referència a la comarca del Maresme, tant en la lluita contra projectes poc sensibles amb la natura com va ser la construcció de l’actual C-60, com en la proposta de models d’equilibri territorial davant dels usos econòmics i urbanístics que feien i continuen fent una gran pressió sobre el territori, el protegit i el no protegit.

Les jornades “Quo Vadis Maresme?” i “Quo Vadis Maresme, no badis!” van servir als anys noranta i a l’inici del segle XXI per posar a debat la situació de la comarca en termes ambientals, i plantejar-ne la sostenibilitat. Quasi vint anys més tard, la iniciativa d’un grup reduït de persones ha permès la realització d’aquesta jornada, que tenia dos grans objectius:

Per una banda, parlar sobre la situació actual dels espais naturals del Maresme, en l’actual escenari de canvi climàtic i d’hiperfreqüentació vinculada al caràcter periurbà de molts d’ells, i  posar damunt la taula els reptes que cal afrontar per garantir-ne la conservació i funcionalitat.

Per l’altra, fer un homenatge a en Salvador Grau, biòleg, cap del Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Generalitat de Catalunya, mort l’any 2016. En Salvador va ser un referent en la defensa i conservació del patrimoni natural i cultural tant al seu poble, Vilassar de Dalt, com a la comarca del Maresme i al conjunt del país impulsant la planificació estratègica i la designació de diversos espais naturals protegits. Les referències a la seva tasca van ser continuades al llarg de tota la jornada, així com la voluntat i necessitat de continuar treballant en la mateixa direcció.

El conductor de la jornada va ser en Joan Manel Riera, director de l’Escola de Natura del Corredor, educador ambiental àmpliament conegut a la comarca i al país.

La jornada va comptar amb la participació de diversos ponents, especialistes en els seus àmbits que, mitjançant el format “concert de visions” amb microponències de cinc minuts, van plantejar informacions, preguntes i reptes per tal de facilitar el debat posterior atès que un dels objectius principals de la jornada era la participació activa dels assistents.

Aspectes com la previsió dels efectes del canvi climàtic en el litoral i les rieres -tan identitàries al Maresme-, la situació dels boscos en aquest context i aquest escenari d’incertesa i el paper que hi poden jugar, la situació de la fauna i les espècies més amenaçades, les polítiques globals de lluita com l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, els efectes de la hiperfreqüentació i l’ús públic als espais naturals i la necessitat d’una autèntica governança per als espais naturals protegits, van ser els eixos sobre els quals es va desenvolupar la jornada.

Aportacions valuoses a un debat necessari

Us oferim la informació relativa als participants i les ponències ofertes al llarg del dia:

· David Saurí, catedràtic del Departament de Geografia UAB. Coordinador del Grup de Recerca en Aigua Territori i Sostenibilitat (GRATS): “Efectes del canvi sobre el territori (rieres, el litoral...)”.

· Martí Rossell, enginyer forestal de l’Associació de Propietaris Forestals del Montnegre-Corredor: “Canvis en els ecosistemes forestals derivats del canvi climàtic. La gestió forestal en l’adaptació al canvi climàtic. Actuacions concretes. I... futur del bosc productiu.”

· Jaume Vicens, subdirector general de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya: “Tendències dels índexs de biodiversitat.”

· Roser Loire, biòloga del Parc de la Serralada Litoral: “Situació i prospectiva de la fauna a la serralada.”

· Roser Loire i Joan Manel Riera, biòloga del Parc de la Serralada Litoral i director de l’Escola de Natura del Corredor: “Ús o abús públic?”

· Salvador Milà, exconseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya: “Gestió de l’ús públic i com posar en valor els espais no protegits?”

A més dels ponents, l’organització va convidar a participar en la jornada altres especialistes i representants polítics, com l’herpetòloga Roser Campeny, la secretària general de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, el president del Consorci del Parc de la Serralada Litoral, Andreu Bosch, o el regidor Benet Oliva, de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

El debat posterior, dirigit per en Xavier Tarruella del CATAM, va evidenciar, entre altres aspectes, la necessitat de disposar dels recursos econòmics i humans necessaris i de la voluntat política per fer front a tots aquests reptes, la necessitat de limitar algunes activitats lúdiques al medi natural i, alhora, l’oportunitat d’ús de les noves tecnologies i plataformes de ciència ciutadana per implicar les persones que s’acosten als espais naturals protegits en la seva defensa i en la difusió dels seus valors i beneficis.

Les conclusions del debat es faran arribar a tots els assistents.

L’alcalde de Vilassar de Dalt, Xavier Godàs, va cloure l’acte amb l’entrega del premi Drac alat, que atorga el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt a persones amb una trajectòria significada en la defensa del patrimoni local, a la família de Salvador Grau, encapçalada per la seva vídua, Àurea Loire.