A continuació, us oferim més informació sobre les obres realitzades els darrers mesos:

Tram 1 - camí de Sant Sebastià (235 m)

El camí de Sant Sebastià és una via molt transitada del Parc de la Serralada Litoral. És la via d’accés des de Vilassar de Dalt i Cabrils a la pista Carenera, eix viari principal del Parc, i a la part central.

Les actuacions han consistit en el repàs amb mitjans mecànics del ferm granular, perfilat i neteja de la cuneta; construcció d’un ferm de formigó amb fibres de 15 cm de 235 m de longitud i una amplada mitjana de 4 m. També s’ha donat un pendent transversal de l’1-3% en direcció a la cuneta o cunetes laterals existents. Finalment, s’ha procedit a la neteja de sediments de l’obra de fàbrica existent en aquest tram.

Tram 2 - camí de la Creu de Can Boquet a la Roca d’en Toni

Aquest és un dels trams de l’eix viari principal, la pista Carenera, que connecta el Maresme amb el Vallès.

El camí havia estat objecte d’un tractament anterior que no havia donat el resultat esperat i, per això, ara els treballs han estat els següents:

Repicat de la capa de gravaciment de 200 m de llargada i 8 cm de gruix mitjà per a la regularització del ferm del camí amb compressor i càrrega mecànica de runa sobre camió o contenidor. El material extret va ser estès a l’aparcament proper a l’obra.

Construcció d’un ferm de formigó amb fibres de 15 cm de 285 m de longitud i una amplada mitjana de 4 m. S’ha donat un pendent transversal de l’1-3% en direcció a la cuneta o cunetes laterals existents.

Ambdós camins, com ja es va fer amb d’altres reparats amb gravaciment, seran tintats per integrar-los amb el paisatge. 

Una mesura excepcional

És important recordar que la normativa del Parc de la Serralada Litoral és molt restrictiva amb l’ús de paviments rígids, però els permet molt excepcionalment en trams amb un pendent molt elevat i en vies públiques molt transitades. 

En aquests casos, en els quals s’ha de garantir que el camí sigui transitable en bones condicions, els manteniments amb motoanivelladora han de ser molt intensius, tenen un caràcter molt temporal i a llarg termini acostumen a ser agressius per al ferm natural del camí o dels seus marges. Per tots aquests motius, s’ha optat per aquesta alternativa més perdurable i, alhora, econòmicament més sostenible.