Forta davallada del nombre d'exemplars de papallones diürnes al Parc de la Serralada de Marina en els darrers vint anys degut a l'abandonament de conreus i la pèrdua d'espais oberts
Exemplars de la papallona escac ibèric (Melanargia lachesis). Autor: Fernando Carceller
L’abandonament dels conreus i l’avançament dels matollars i la pèrdua d’espais oberts és una de les causes de la forta davallada en el nombre d’exemplars comptats en el seguiment de papallones diürnes a les estacions del Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS) de Can Miravitges (Badalona) i la Conreria (Tiana), al Parc de la Serralada de Marina, durant el període 1999-2022. Així s’explica a l’article que l’especialista Fernando Carceller ha publicat al Butlletí número 23 del Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord.
Segons explica Carceller, les papallones diürnes són, sens dubte, un dels grups d’organismes més apropiat per monitoritzar des del punt de vista biològic, ja que són molt sensibles als canvis climàtics, especialment de temperatura, pluviositat i alteració de l’hàbitat; per aquesta raó han estat considerades tradicionalment com un excel·lent grup d’indicadors.
La temperatura global de la terra va augmentar entre 0,3ºC i 0,6ºC, segons les zones, el darrer segle. Si bé els motius d’aquest canvi són molt complexos, des del punt de vista ecològic es pot dir que han suposat canvis en els cicles biològics de les espècies. Una anàlisi de centenars de milers de dades per tot Europa mostra que les àrees de distribució d’un 63 % de les espècies de papallones diürnes s’han desplaçat cap al nord entre 35 i 250 km, mentre que únicament en un 6 % es va observar un desplaçament cap el sud.
El científic ha fet una recopilació de les dades sobre papallones diürnes a la serralada de Marina, a partir del gran volum d’informació de les estacions de Can Miravitges i la Conreria, així com d’observacions fora d’aquests transsectes. Fins al moment s’han citat 64 espècies, i s’ha observat una gran davallada en el nombre d’exemplars durant els vint anys de seguiment.
S’han analitzat les causes d’aquesta disminució en l’abundància i número d’espècies i una d’elles és l’avançament dels matollars i boscos. Això és degut a diversos motius, entre els quals hi ha l’abandonament de conreus que ha produït una reducció en la superfície dels hàbitats corresponents als espais oberts (prats secs i erms). Com a conseqüència, les espècies de papallones que viuen en aquests espais i que són de dispersió limitada estan en regressió.
En aquest enllaç es pot consultar l'article "Papallones diürnes del Parc de la Serralada de Marina, 20 anys de seguiment", de Fernando Carceller.
També es pot
Font de la informació: Fernando Carceller / Butlletí del Centre d'Estudis de la Natura del Barcelonès Nord
Categoria: Educació ambiental, Marina, Paisatge, Educació ambiental, Biodiversitat, Hidrologia, Meteorologia, fauna, invertebrats, insectes, hàbitats, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Ponències, Vídeos, Publicacions, ODS,