Les abelles són insectes molt importants per dos motius: són insectes pol·linitzadors que contribueixen a la fructificació de les flors i recullen el pol·len i el nèctar de les flors, amb el qual en fan mel. És el seu aliment i l’apicultor recull l'excedent per al consum propi o bé per vendre en el cas dels apicultors professionals. La mel és un producte amb unes grans propietats nutricionals i l’endolcidor més antic utilitzat per gran part de les cultures de la humanitat al llarg dels segles. A més, és un producte local i de proximitat, beneficiós per a impulsar l’economia local.

Aquestes activitats apícoles a la Xarxa de Parcs Naturals es desenvolupen d'acord amb els criteris de bones pràctiques que incentiven el respecte al medi natural. Per tal de fomentar i preservar les espècies autòctones d'abelles productores de mel, els eixams estan formats per abella negra autòctona (Apis mellifera iberica) i l'activitat es duu a terme de forma compatible amb la biodiversitat i la conservació dels valors naturals i paisatgístics de l'espai protegit i aprofitant de manera sostenible els recursos florals disponibles, com és el pol·len i el nèctar.

La promoció d'assentaments apícoles incentiva un codi de bones pràctiques en aquesta tipologia d'aprofitaments de manera que es garanteix la producció de mels, pròpolis, gelees, melats i ceres de forma tradicional, vinculada a la població del territori i amb uns estàndards de qualitat ambiental de valor afegit, mantenint unes condicions zoosanitàries adequades i minimitzant l'impacte sobre la fauna i la flora existents a la zona.

Una concessió amateur amb vint arnes

En el cas del Parc del Castell de Montesquiu, per coherència amb l’espai que necessita una colònia d’abelles per recol·lectar dins d’un radi d’acció d’uns 3-5 km, trobem una sola concessió d’explotació apícola amb unes vint arnes i de la qual se’n fa un ús amateur, no intensiu ni professional. Les colònies d’abelles, anomenades arneres o abellars, han d’estar sempre ben senyalitzades, ja que tot i que les abelles no són insectes agressius, sí que adopten una posició defensiva si se senten atacades. Per això, sempre cal posar plaques d’avís als camins principals i no acostar-s’hi a menys de 15 metres de distància. 

David Dachs, amb l’ajuda del seu pare, Lluís Dachs, té una petita arnera situada al centre del Parc que aprofita els recursos que l’entorn ofereix: boix, farigola, argelaga, heura, etc. Aquestes són les principals  fonts de recol·lecció d’on les abelles en recullen el pol·len i el nèctar. Les abelles simplement emmagatzemen el pol·len i transformen el nèctar en mel, per al seu consum propi. Si generen un excedent, aquest l’aprofita la família Dachs en el seu àmbit  familiar. El fill explica que en els últims anys han tingut poc excedent de mel a l’abellar del Parc. Hiverns llargs i unes abelles que necessiten molta cura han fet que bàsicament ells dediquin aquesta tasca d’apicultors a ajudar les abelles a sobreviure. 

Invasors i amenaces

Els insectes invasors, els pesticides, els canvis en l'ús del sòl i les pràctiques de monocultiu poden reduir els nutrients disponibles i suposar amenaces per a les colònies d'abelles. La problemàtica de l’eruga del boix (Cydalima perspectalis) i la presència de la vespa asiàtica (Vespa velutina) són dos dels motius pels quals les abelles pateixen, produeixen menys mel i moren. 

Per a les abelles del Parc del Castell de Montesquiu, el boix és la primera font de recol·lecció de la temporada després de l’hivern, i en els últims anys comencen molt més tard a recol·lectar perquè el boix pateix l’erosió de l’eruga. Les abelles treballen a la primavera i a l'estiu i, en el cas de les abelles del Parc, solen acabar la temporada de recol·lecció cap al setembre recollint el nèctar de l’heura, de la qual en surt una mel molt especial i difícil de recol·lectar, ja que cristal·litza molt ràpid dins de la bresca degut al seu alt contingut de glucosa. Aquesta mel, especialment dura i consistent, serà el seu aliment per passar l’hivern.