Al Parc del Castell de Montesquiu, l’itinerari del programa de seguiment d'ocells comuns de Catalunya (SOCC), un recorregut de 3 km dividits en sis trams de 500 m, es realitza en una zona obaga que combina bosc de pi roig (Pinus sylvestris), bosc mixt de pi roig i caducifolis (roures, aurons, blades, etc.) i, a la part final, un tram de fageda (Fagus sylvatica). En aquests diferents ambients, les espècies que predominen es troben englobades en tres grups familiars: els pàrids (mallerengues), els túrdids (merla, tord comú, pit-roig...) i els pícids (picots), si bé també hi ha representades altres espècies comunes.

Dins de les espècies comunes que, com enguany, a l’hivern es troben al Parc del Castell de Montesquiu, destaquen la mallerenga carbonera (Parus major), la merla (Turdus merula), el tord (Turdus philomelos), el pit-roig (Erithacus rubecula), el pinsà comú (Fringilla coelebs) o el bruel (Regulus ignicapilla). Altres espècies detectades menys freqüents són el tord ala-roig (Turdus iliacus), el pinsà borroner (Pyrrhula phyrrula) o el picot negre (Dryocopus martius).

Per altra banda, en el cens que té lloc entre abril i juny es podran seguir veient les espècies que hi ha a l’hivern, però, a més, s’hi afegiran espècies transsaharianes (migradores que passen l’hivern a l’Àfrica) com el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), l’oriol (Oriolus oriolus), el papamosques gris (Muscicapa striata) o el cucut (Cuculus canorus), que a Montesquiu troben un hàbitat idoni per criar.

Els resultats del SOCC són de gran utilitat per determinar les tendències de les diferents espècies i dels seus hàbitats. Així, gràcies al caràcter bioindicador dels ocells, les dades permeten generar indicadors que contribueixen a conèixer l'estat dels principals ecosistemes del país i els efectes del canvi climàtic.

El SOCC, un projecte obert a la ciutadania

Impulsat des de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, el SOCC és un projecte de seguiment a llarg termini amb l'objectiu de conèixer les tendències temporals de les poblacions d'ocells comuns a Catalunya i, mitjançant aquestes dades, generar indicadors sobre la qualitat del medi.

Aquest projecte científic, iniciat l’any 2002, es fonamenta en la col·laboració ciutadana i, des de fa anys, la participació està situada al voltant de 220 col·laboradors i 300 itineraris actius distribuïts arreu de Catalunya. El 2020, 41 d'aquests itineraris es van desenvolupar en el conjunt de la Xarxa de Parcs Naturals.

 Si bé en conjunt la cobertura territorial és molt bona, encara hi ha bastants itineraris inactius disponibles per a nous col·laboradors. El projecte, per tant, és obert a tots els ornitòlegs que vulguin participar-hi mitjançant la realització d'un senzill itinerari de cens que permeti estudiar tant les poblacions nidificants com les que són presents. Cada hivern i cada estiu es fan dos censos d’una durada d'entre dues hores i dues hores i mitja que es realitzen sempre al matí en un recorregut de 3 km dividit en sis trams de 500 m. Al llarg d’aquest recorregut, l’observador ha d’anar anotant les espècies que escolta o veu i diferenciar-les per trams. A cada tram s’observa i s'escolta durant un temps mínim de vint minuts, de manera que el cens es converteix en una passejada molt tranquil·la i pausada.

Plafons interpretatius a la Xarxa de Parcs Naturals

A la Xarxa de Parcs Naturals, el Seguiment d'ocells comuns de Catalunya (SOCC) es duu a terme dins del Pla de seguiment i recerca de cada parc i en el marc del conveni amb l'ICO. El 2017, es van instal·lar als parcs plafons interpretatius sobre el SOCC que expliquen de forma concisa i visual què és aquest seguiment d'ocells i quin paper té en l'avaluació de l'estat de conservació de cada espai natural protegit.

A més del plafó corresponent al SOCC al Parc del Castell de  Montesquiu, podeu veure la resta de plafons a la pàgina "Plafons interpretatius dels ocells comuns" a la web Conservació de la biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals.