El recorregut va començar i acabar davant del Museu. Des d’allà, el grup es va dirigir cap al dipòsit d’aigües que hi ha a prop de la creu de Capó. Pel camí, van poder trobar bolets molt adaptats a la sequera, com el camaleònic Pisolithus sp., que ulls inexperts podrien confondre amb un excrement de gos o amb un bolet passat. A mitja pujada, van sorprendre’s quan van trobar una florida d’estrelletes (Astraeus hygrometricus), que van hidratar per veure com s’inflaven. Ja més entrats dins del bosc, van delitar-se observant amb lupa un diminut bolet adaptat a créixer sobre les fulles seques d’alzina. Altres estan adaptats a créixer sobre els troncs dels arbres com la crosta de soca hirsuta (Stereum hirsutum) o la fuscopòria torulosa (Phellinus torulosus).

Va haver-hi dos bolets que van captivar, però, tots els assistents: un és el, popularment, conegut com a pipa (Ganoderma lucidum), amb propietats immunoestimulants i per aixecar l’ànim. L’altre és el bolet de soca versicolor (Trametes versicolor), amb propietats anticancerígenes.

Com collir bolets correctament

Ja de tornada, els participants van poder resoldre dubtes com quin és l’ordre d’aparició dels bolets a mesura que arriba el fred i les pluges, com s’assequen els bolets o com s’han collir, recordem: fent palanca amb la navalla per treure el bolet sencer i poder identificar-lo correctament. Cal tapar de nou el forat per donar al miceli les condicions òptimes per seguir creixent.​​​​​​​