Segons explica el plafó, a les zones seques i de clima mediterrani més càlid, les surgències naturals d’aigua, com la font de Borrell, són vitals per a la flora i fauna, ja que s’hi crea un lloc humit que actua com un petit oasi de vital importància per als petits amfibis (tritons, salamandres...), a banda de servir de lloc d’abeuratge de senglars, ramats d’ovelles, petits mamífers (ratolins de bosc, esquirols, conills...), insectes, rèptils i ocells.

La font de Borrell era una petita font de teula, coneguda només per alguns muntaners i veïns del veïnat de Muntanya de Vilamajor. Quan es va modificar el traçat del camí de Sant Elies i aquest va començar a passar a prop de la font, l’any 1968, es va arranjar la font, construint-li un decantador, que reparteix l’aigua entre Can Sorell i Can Planell, i un abeurador per als animals, que s’omple amb el sobreeixidor. A partir d’aleshores, aquest indret va començar a ser molt conegut pels excursionistes i devots de l’aplec i es va convertir en lloc d’aturada habitual per als esmorzars, al camí de l’ermita.

El 2013, la font es va rehabilitar i va adquirir l’aspecte actual, tot respectant l’abeurador per poder abeurar el bestiar i els animals salvatges. Malgrat que l’aigua de la font ja no és apta per al consum humà, la font del Borrell continua sent un indret de referència, tant de Vilamajor com del massís del Montseny.