Selector d'idioma

CAES

Capçalera

Publicador de continguts

Parc Fluvial Besòs En aquesta època de l'any, el flux migratori és més intens i variat

Els resultats dels seguiments ornitològics de juliol i agost destaquen el Parc Fluvial del Besòs com a espai clau en les rutes migratòries

$urlFileEntry

Fumarell carablanc a Sant Adrià. Autor: Xavier Larruy

07/09/2020

Repassem les observacions faunístiques més destacables dels seguiments ornitològics realitzats al Parc Fluvial del Besòs durant els mesos de juliol i agost. Entre d’altres citacions remarcables, cal destacar l’anellament de noranta-tres exemplars de tallarols de garriga (Sylvia cantillans), un petit ocell transsaharià, un fet que posa en relleu la importància del Parc Fluvial del Besòs en les rutes migratòries; així com l’èxit reproductiu de la parella de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) sota el pont de la C-31 a Sant Adrià de Besòs.

Durant els últims dos mesos, el flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones de nidificació fins a les zones d’hivernada és més intens i variat ja que, a banda d’ocells aquàtics, també es veuen diverses espècies de passeriformes.

Pel que fa als ocells aquàtics, al Parc Fluvial s’ha vist un fumarell carablanc (Chlidonias hybrida) a la zona d’ús públic, un cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) i dos territs menuts (Calidris minuta) a Sant Adrià de Besòs, així com tres xarxets comuns (Anas crecca) al tram dels canyissars de Montcada i Reixac. També a Sant Adrià s’ha detectat la gamba roja vulgar (Tringa totanus). En el cas dels cames llargues (Himantopus himantopus), s’han observat de forma regular, però el seu nombre continua essent molt baix al tram de Montcada, una dada que segueix la tendència dels darrers anys.

A propòsit dels ocells passeriformes, durant el mes de juliol s’han pogut observar els primers exemplars dispersius d’espècies com el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), el teixidor (Remiz pendulinus) i el rossinyol (Luscinia megarhynchos). Durant la segona quinzena d’agost, s’ha pogut veure un tallarol emmascarat (Sylvia hortensis), al marge dret, entre el pont vell de Santa Coloma de Gramenet i el pont de la B-20. La citació, tercera d’aquesta espècie al Parc Fluvial del Besòs i segona que s’efectua en aquest indret, demostra de nou la importància d’aquest tram de canyissars.

Resultats dels anellaments científics

Durant el mes d’agost, s’han realitzat dues jornades d’anellament científic, sense públic, que han suposat el marcatge de noranta-tres tallarols de garriga (Sylvia cantillans), un petit ocell transsaharià que s’hi concentra en un nombre remarcable en l’àmbit català, un fet que subratlla el valor de la vegetació que creix en aquest tram per a aquest ocell. També ha estat remarcable l’anellament d’un jove de capsigrany (Lanius senator) i d’un cucut (Cuculus canorus) davant de Can Zam, una espècie anellada per primer cop al Parc.

Èxit reproductiu de la parella de roquerols

Respecte les espècies reproductores, les parelles de corriol petit (Charadrius dubius) que han intentat reproduir-se durant aquest estiu al llarg del tram de la zona d’ús públic del Parc Fluvial no han aconseguit el seu objectiu. Tot i els esforços realitzats per protegir els nius que s’han detectat durant tot el període, no hi ha hagut èxit reproductiu. Es tracta de l’enèsima temporada que han intentat criar sense èxit. En canvi, es constata l’èxit reproductiu de la parella de roquerols (Ptyonoprogne rupestris) que han ubicat el niu en un punt de l’estructura del pont de la C-31 a Sant Adrià de Besòs.

Pel que fa a la resta d’animals, destaca una serp blanca (Rhinechis scalaris) vista al tram dels canyissars així com la troballa d’un excrement de llúdria (Lutra lutra) a Montcada i Reixac. La identificació fou corroborada per Arnau Tolrà, qui està estudiant les llúdries a les conques del Besòs i la Tordera.

Cap brot de botulisme

Pel que fa al seguiment dels possibles episodis de botulisme, com ja va ocórrer l’estiu passat aquest 2020 no s’han observat ocells afectats per aquesta malaltia. Així doncs, sembla que, fins al moment, no s’ha tornat a produir un brot de botulisme al Parc Fluvial del Besòs.

compartir

Font de la informació: Parc Fluvial del Besòs

Categoria: Parc Fluvial del Besós, ocells, vertebrats, fauna, Paisatge, Hidrologia, Biodiversitat, Parc Fluvial del Besòs, ODS, hàbitats, flora, Parc Fluvial Besòs, Recerca i seguiment, general,

CookiesEU