L’estudi dels ritmes de la natura permet avaluar els efectes del canvi climàtic sobre els éssers vius. Els ritmes de la natura es poden seguir a gran escala amb sensors automàtics (fent servir, per exemple, satèl·lits o drons). Tot i això, les dades que recullen persones expertes o voluntàries sobre els canvis en els ritmes biològics d’espècies seleccionades és encara la font d’informació més útil i més utilitzada. En tots els casos, per demostrar que el canvi climàtic està alterant el ritme de la natura calen sèries de dades llargues, homogènies, validades i ben repartides arreu del territori.

Com fem front a aquest repte? Aquesta és la qüestió que els organitzadors volen que s'abordi durant la jornada. Els assistents podran conèixer la manera com la ciutadania pot contribuir a ampliar la cobertura d’aquestes observacions i ajudar l’estudi dels efectes del canvi climàtic sobre els organismes i els ecosistemes.

Programa:

10 h. Recepció.

10.15 h. Presentació de RitmeNatura, amb Joan Pino (subdirector del CREAF), Pau Guzmán (tècnic de Natusfera) i Jordi Cunillera (cap de Canvi Climàtic del FenoCat).

10.45 h. "La fenologia, una ciència clau per estudiar el canvi global", amb Josep Peñuelas (professor del CSIC al CREAF).

11.30 h. Pausa.

12 h. Taula rodona “Com aprofitar la ciència ciutadana en l’estudi de la fenologia?”, amb Ester Prat (RitmeNatura - CREAF), Carles Dalmases (Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Diputació de Barcelona), Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals de Granollers) i Montserrat Busto (Meteocat).

13 h. Cloenda.

Inscripcions i més informació:

Per a poder assistir, cal inscriure's en aquest enllaç. Més informació, aquí.