L’estudi també afirma que en les zones estratègiques de prevenció d’incendis forestals -que representen el 15 % de la superfície boscosa de Catalunya- podrien cobrir la demanda d’energia tèrmica per a les industries locals, especialment en sectors d’un consum energètic elevat com ara l’agroalimentari, el paperer o el químic.

L’informe, que es va presentar el dimecres 12 de juny pel cap de l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona, Jaume Minguell, i pel gerent del Clúster de Biomassa de Catalunya, Marc Cortina, posa de manifesta que la biomassa és l’energia més competitiva en el sector tèrmic, especialment per a la producció d’aigua calenta i vapor industrial.

Aquest factor competitiu cal tenir-lo molt en compte ja que, a banda d’un estalvi econòmic important davant d’altres fonts energètiques, especialment els combustibles fòssils, també és especialment rellevant pels seus beneficis mediambientals i per compensar emissions de CO₂ a la qual estan sotmeses determinades indústries.

D’acord amb l’estudi, els boscos catalans disposen d’un volum acumulat de biomassa de 151.492.338 m³, un 22 % més que fa quinze anys a causa del creixement natural de la superfície forestal. Aquest potencial energètic és també determinant en la virulència dels incendis forestals que es produeixen, fet rellevant en els costos de l’extinció, d’aquí que l’explotació forestal i la utilització de la biomassa com a font energètica tingui una incidència directa en la lluita contra els incendis forestals.

L’exemple del Bages

Un exemple significatiu en les possibilitats de l’ús d’energia tèrmica procedent de biomassa forestal és el cas del Bages, on el consum tèrmic industrial -que és de 362.686 MWh/any- permetria consumir en menys de dos anys tot el combustible forestal que cal extreure de les seves zones estratègiques de prevenció d’incendis, a la vegada que crearia 245 llocs de treball entre directes i indirectes. En aquest sentit, el Bages seria un exemple de territori que assumeix el 100 % del seu autoconsum tèrmic industrial.

Si aquestes xifres es posen en un context més ampli, les dades aporten que els incendis forestals del 1994 i 1998 a la comarca del Bages van ocasionar la pèrdua directa de més de 15.000 ha forestals, l’emissió de més de 130.000 tones de CO₂eq a l’atmosfera i una despesa posterior en restauració dels ecosistemes forestals de més de quinze milions d’euros.

Davant d’aquestes xifres, la Diputació de Barcelona i el Clúster de la Biomassa de Catalunya han promogut un conveni que ha de permetre materialitzar aquest 2019 un exemple real d’implantació de zones estratègiques de gestió per la prevenció d’incendis forestals vinculades al consum responsable de la indústria tèrmica local, a més a més de realitzar el suport tècnic i logístic necessari per al projecte i, finalment, desenvolupar una guia pràctica per a la implantació d’aquest tipus d’acords de compra responsable dirigida al sector industrial.

La biomassa és un recurs energètic de proximitat i un sector estructurat, ja que el Clúster de la Biomassa de Catalunya representa seixanta empreses i entitats amb el 75 % de la facturació total del sector, un sector preparat per poder servir biocombustible al sector industrial i assumir el repte de contribuir significativament a la prevenció d’incendis forestals.

La lluita en la prevenció d’incendis forestals

L’augment de les temperatures juntament amb l’ampliació dels períodes de sequera fa incrementar notablement el risc de generació de grans incendis forestals com els ocorreguts recentment a Grècia i Portugal. La demarcació de Barcelona és una de les regions de la conca mediterrània amb un risc major ja que s’hi concentren una extensa superfície forestal, tant sols superada en percentatge per Finlàndia i Suècia, i una població de 5,6 milions d’habitants.

En aquest context, la prevenció d’incendis és una prioritat per a la Diputació de Barcelona i cal afrontar-la amb una visió tranversal que integri tots els aspectes socials i econòmics que interactuïn amb el risc d’incendi i la seva capacitat de propagació, des del manteniment d’una xarxa bàsica de punts d’aigua per actuar durant l’emergència fins a la promoció i manteniment de les activitats agrícoles i forestals que tradicionalment han contribuït al control del combustible i al manteniment d’un espai en mosaic agroforestal altament defensable i contraposat a l’actual.

Els boscos són la principal infraestructura verda del país, la superfície forestal, el 64 % del territori de la demarcació de Barcelona, supera les 490 mil hectàrees i continua creixent any darrera any. Un espai absolutament inabastable des d’un punt de vista de gestió. Per aquest motiu cal trobar solucions a curt termini que contribueixin a la implantació d’una xarxa de zones forestals estratègiques per la prevenció d’incendis, concretes i de dimensió abastable, sobre les quals administracions i la iniciativa privada puguin concentrar els seus esforços.

La Diputació de Barcelona s’ha proposat disposar enguany de la delimitació de les zones estratègiques de gestió per a la prevenció d’incendis forestals per tota la demarcació. El consum de biomassa d’aquestes zones estratègiques en indústries locals serà un catalitzador fonamental per al seu desplegament pel territori.