caes

Xarxa de Parcs Naturals La web de Conservació de la biodiversitat aplega el treball que es fa a la Xarxa de Parcs Naturals

La recuperació d'espècies per restaurar ecosistemes, lema del Dia Mundial de la Vida Silvestre

03/03/2022

'Recuperar les espècies clau per a la restauració d’ecosistemes' és el lema d’enguany del Dia Mundial de la Vida Silvestre (World Wildlife Day), que se celebra cada 3 de març des de l’any 2013 sota l’organització de les Nacions Unides. A la Xarxa de Parcs Naturals, la conservació de la biodiversitat és un dels aspectes clau en la gestió del patrimoni natural dels dotze espais naturals. Els resultats es poden consultar a la web.

El Dia Mundial de la Vida Silvestre busca crear consciència sobre l'estat de les espècies de vida silvestre en perill i en perill crític i ressaltar el poder dels esforços de conservació que estan en marxa per alterar el seu destí. Segons xifres de la Llista vermella d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, més de 8.400 espècies de fauna i flora silvestres es troben en perill crític d'extinció, mentre que prop de 30.000 més es consideren vulnerables o en perill d’extinció. Amb aquesta estimació, se suggereix que més d'un milió d'espècies estan amenaçades d'extinció.

La pèrdua d'espècies i la degradació dels seus hàbitats i ecosistemes amenaça la humanitat en conjunt, ja que persones al voltant del planeta depenen de la vida silvestre i de recursos basats en la biodiversitat per satisfer totes les necessitats, des d'aliments, medicines i salut fins a combustible, habitatge i roba.

Conservació de la biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals

A la Xarxa de Parcs Naturals es fa conservació i gestió del medi, recerca i seguiment, gestió de la informació així com aplicació de la normativa i d’altres eines administratives. La conservació i gestió del medi són accions actives com el control d'una espècie invasora, o la gestió d'un hàbitat; els estudis de diferents aspectes del medi natural és la part de recerca; la gestió de la informació versa sobre l’estandardització de la recopilació de dades, la seva anàlisi i síntesi en indicadors; mentre que exemples d’eines administratives poden ser la redacció d'un pla de conservació o la subvenció d'una activitat que fomenta la conservació, entre molts d'altres. 

Els plans de conservació se centren en el conjunt d’un espai natural protegit concret (plans de conservació d'espais naturals protegits); i en una espècie o grup d’espècies properes (plans de gestió d'espècies), que pel seu grau d’amenaça requereixen de mesures addicionals específiques respecte les de gestió ordinària dels espais naturals on es troba. Els plans de conservació del medi natural són eines de suport a la gestió en què es determinen objectius per garantir-ne un estat favorable, s’harmonitzen les polítiques de conservació amb la resta de polítiques, es desenvolupen criteris i actuacions per assolir els objectius i es preveuen els mecanismes d’avaluació.

En l'àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals, els resultats dels programes de seguiment tenen un pes notable en l'establiment de normatives, la planificació del medi natural, els estudis realitzats als parcs i les accions de conservació sobre el territori. L'interès d'aquests programes rau en el fet que es desenvolupen de forma continuada al llarg del temps, de manera que permeten conèixer l'estat i les tendències d'aquests organismes per a la seva adequada gestió i conservació. 

A la web Conservació de la biodiversitat es mostren les nombroses tasques que es duen a terme a la Xarxa de Parcs Naturals per conèixer l'estat del patrimoni natural, viu i dinàmic, i per protegir-lo i millorar-lo mitjançant un seguit d’accions tals com estudis, seguiments, plans, projectes i accions de conservació. 

ODS 15 Vida terrestre

La conservació de la biodiversitat s’emmarca en l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 15: protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl i aturar la pèrdua de la biodiversitat. Els ecosistemes terrestres garanteixen el funcionament del planeta i l’equilibri de tots els cicles naturals, i aporten serveis que beneficien tots els éssers vius (aire net, retenció de les aigües, proveïment d’aliment, etc.).

L’ODS 15 tracta de la conservació, la restauració i l’ús sostenible d’aquests ecosistemes i els d’aigua dolça, fent especial esment a la preocupació pels sòls degradats, pels boscos i pels ecosistemes de muntanya. Aturar la destrucció dels hàbitats naturals i renaturalitzar espais de les ciutats resulta imprescindible per preservar la biodiversitat, que és l’altra gran fita d’aquest objectiu.

Per preservar els ecosistemes terrestres és necessari conèixer-los bé, incorporar la gestió ecosistèmica en la planificació del territori amb una visió holística i interconnectada, així com protegir les espècies amenaçades i garantir una bona gestió dels espais protegits. A més, cal revertir la degradació dels ecosistemes (desertització, etc.) i prendre mesures per evitar el tràfic d’espècies i la introducció d’espècies invasores.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Relleu, Paisatge, Geologia, Paleontologia, Hidrologia, Meteorologia, Atmosfera, algues, fongs, flora, fauna, hàbitats, Normativa, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Informació tècnica, Divulgació, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS,