Plans de gestió d'espècies


Els plans de conservació o gestió d’espècies es centren en una espècie, o grup d’espècies properes, que pel seu grau d’amenaça requereixen de mesures addicionals específiques respecte a les de gestió ordinària dels espais naturals on es troba.

Són documents els quals, a partir de l’anàlisi de la problemàtica concreta de l’animal, planta o altre organisme viu objecte del pla, estableixen uns objectius a assolir mitjançant unes línies estratègiques on es defineixen les actuacions destinades a garantir o recuperar-ne l’estat de conservació favorable. Cal associar-hi els indicadors necessaris per tal d’avaluar l’adequat desplegament del programa d’actuacions, així com l’evolució de l’estat de conservació de l’element de la biodiversitat que ha motivat el pla.

 

Tritó del Montseny


El tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) és una espècie d'amfibi única al món, que es troba només als racons més amagats i millor conservats del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny. És, per tant, endèmic del Montseny. Les primeres poblacions de l'espècie van ser identificades el 1979 com a tritó pirinenc (Calotriton asper). Estudis científics posteriors van poder establir, a finals del 2005, que aquestes poblacions del Montseny eren, en realitat, una espècie completament diferent i nova. 

El tritó del Montseny és un organisme molt difícil de trobar i observar a la natura. Viu als torrents de muntanya, en llocs remots i de difícil accés. Requereix excel·lents condicions ambientals: aigües fredes i oxigenades, molt netes i amb fons pedregosos. Aquests torrents es troben sempre dins de boscos molt ben conservats de fageda, alzinar i bosc de ribera.

Segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN) aquesta espècie es troba en perill crític d’extinció. El projecte Life va néixer de la necessitat de protegir el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi). Es durà a terme durant els anys 2016-2020 i promourà una cinquantena d’accions per garantir la conservació d’aquesta espècie endèmica i el seu hàbitat: els rierols i els boscos que l’envolten.

 

Àguila cuabarrada


El Pla de gestió de l'àliga cuabarrada inclou fonamentalment les línies de treball de la millora d'hàbitat, el seguiment del procés reproductiu, l'anàlisi de la dieta i el radioseguiment d'exemplars.

D'entre aquestes línies de treball, les accions de conservació i millora del seu hàbitat tenen com objectiu millorar els espais oberts per afavorir la presència d'espècies, com conill, petits mamífers i/o rèptils que formen part de la dieta de l'àliga, entre d'altres. També, el radioseguiment i l'observació i vigilància dels nius durant l'època reproductora han permès obtenir informació i conèixer dades del seu comportament i dieta.

L'àguila cuabarrada (Aquila fasciata), classificada espècie vulnerable per la UICN, és un rapinyaire diürn carnívor que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha a Catalunya, tres viuen al Parc del Garraf, una al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i una al Parc del Foix.

interest