La trobada, que es fa de forma biennal, va servir per posar en comú les inquietuds sobre les regulacions de l’ús públic i aportar propostes i solucions des de l’educació ambiental. Així, es van presentar diverses ponències i exemples pràctics de solucions i regulacions per fer unes taules de treball i arribar a unes conclusions sobre com cal fer les regulacions, quins missatges cal transmetre i com cal treballar i vincular-se amb els agents del territori.

Després de les paraules de benvinguda a càrrec de la directora de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Sònia Llobet, i del moderador de la trobada, Josep Melero, cap de la Secció d’Ús Públic i Educació Ambiental, la jornada va començar explicant la regulació dels accessos a la vall de Sau, a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona per part de la seva tècnica d’Ús públic i educació ambiental, Alba Ludevid, que també coordinava la trobada, i que va assenyalar la importància de fer participar en la regulació tots els agents implicats de la zona.

El servei de Bus Parc del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i com ha servit per donar suport a l’educació ambiental als dos parcs naturals va ser explicat per Elisabet Ros i Josep Canals, tècnics d’aquests espais naturals protegits.

Dos tècnics d’altres parcs, Maria Soler, del Parc del Castell de Montesquiu, i Antoni Navarrete, del Parc de la Serralada de Marina, van explicar el programa de passejades guiades com a eina d’educació ambiental i el paper que tenen els guies en la sensibilització ambiental de la ciutadania.

Els exemples pràctics els van explicar des de la Fundació Emys, que gestionen l’accés a diversos gorgs de la província de Girona. Ivette Casadevall va parlar de com influencia la comunicació en la visitació i bones pràctiques en els espais naturals protegits. Així, va exemplificar que per una acció que no es deixa fer, cal mostrar quina conseqüència pot tenir si es fa.

Gerard Costa, de Santuaris Naturals, va argumentar com el sistema d'informació al visitant complementa la regulació d'accessos, ja que el fet que hi hagi personal format ajuda el visitant a entendre millor el perquè de la regulació. 

Octavi Bonet, de Tosca Serveis Ambientals, que opera regularment a al comarca de la Garrotxa, va discernir sobre la disjuntiva entre informar i educar en un espai natural protegit, plantejant la necessitat de donar prestigi professional al guiatge mediambiental.

La darrera ponència la va fer Carme Clopés, de l’Associació d'Empresaris Turístics del Montseny, que va indicar com es pot ajudar a la regulació dels espais naturals des dels establiments turístics explicant l’estratègia que porta a terme Turisme Montseny amb els seus afiliats i en concordança amb els objectius de la Carta Europea de Turisme Sostenible.

Després de les comunicacions i una pausa per reprendre forces, la cinquantena d’assistents es van repartir en quatre grups de treball per tal de debatre la pregunta de la jornada ("Com pot l’educació ambiental ajudar en la regulació de l’ús públic?"), fent-ho des de quatre òptiques diferents: la comunicació, el turisme sostenible, els processos participatius i l’educador/a ambiental. 

Del debat en grups en van sorgir un seguit de recomanacions i línies d’actuació de cada àmbit que han de servir perquè els òrgans gestors dels parcs puguin millorar els mecanismes d’informació, regulació i accés dels visitants i usuaris d’aquests espais. Un treball que, per força, ha de ser transversal i participatiu amb tots els agents del territori implicats.