La irrupció al nostre territori d’espècies exòtiques amb caràcter invasor té lloc des de fa mil·lennis. Tanmateix, en els darrers cinc-cents anys la seva incidència sobre els ecosistemes locals ha augmentat exponencialment fins al punt de ser, avui dia, un dels principals motors de l’accelerada pèrdua de biodiversitat associada a l’anomenada crisi ambiental global.
De les múltiples espècies de fongs, flora, fauna i altres organismes transportades de forma voluntària o involuntària pels humans des de llocs remots del planeta, algunes s’adapten al nou lloc d’arribada d’una manera tan exitosa, que acaben provocant alteracions de gran magnitud en els ecosistemes i les comunitats biològiques receptores. Sovint, més enllà d’aquest important problema ecològic, també se’n deriven impactes econòmics, socials i de salut.
La vespa asiàtica és un insecte social originari del sud-est asiàtic i és exòtic a Europa. Es considera que va irrompre a França en algun moment abans del 2004 a causa del transport internacional de mercaderies. Des d’aquella primera detecció, la seva expansió per Europa ha estat molt ràpida i ben aviat va ser considerada per les administracions ambientals i agràries com una espècie al·lòctona invasora, tal com queda reflectit en la normativa europea i espanyola.
Els impactes que genera a les zones que colonitza es resumeixen en:
- danys econòmics notables en l’apicultura i activitats relacionades, atès que sovint s’especialitzen en atacar ruscos d’abelles de la mel (Apis mellifera) per a capturar-ne sobretot les obreres.
-depredació d’insectes autòctons (vespes i abelles autòctones, dípters...), malgrat que és un aspecte no gaire estudiat.
- alarma social i percepció de risc per a la seguretat i la salut de les persones, atès que les seves picades, tal com succeeix amb les vespes socials autòctones i abelles socials silvestres o domèstiques, poden produir reaccions al·lèrgiques en un petit percentatge de la població. És en aquest darrer aspecte on cal més suport municipal.
Malgrat la mobilització d’administracions i centres de recerca de les zones amb més anys de presència de la vespa asiàtica com França, Navarra, el País Basc o Galícia, l’experiència adquirida mostra que no és viable erradicar-la ni tampoc frenar-ne l’expansió. És per això que en l’actualitat les mesures se centren a minimitzar els atacs als ruscos d’abelles de la mel domèstiques i eliminar els nius actius en nuclis urbans o altres zones freqüentades per les persones.
L’esmentat document, accessible pitjant la imatge adjunta, exposa de forma sintètica criteris orientats a gestionar la problemàtica que genera aquesta espècie exòtica invasora tot optimitzant recursos municipals. També s’hi ofereixen enllaços a webs i documents on obtenir descripcions detallades del cicle biològic i altres aspectes de l’ecologia de l’espècie i la seva problemàtica. Per a obtenir informació de caire divulgatiu es recomanen les ‘Làmines divulgatives sobre la vespa asiàtica’ de la Diputació de Girona.
