La Xarxa de Parcs Naturals integra un nou seguiment dedicat als petits mamífers semiaquàtics
Moment d'una de les jornades de formació dels guardes al Parc del Foix. Autora: Lídia Freixas / MCNG
Els petits mamífers semiaquàtics són un grup molt amenaçat i bioindicador format per tres espècies de musaranya d’aigua, l’almesquera i la rata d’aigua. El nou seguiment del grup BiBio, que complementa el seguiment SEMICE i s’emmarca en les actuacions fruit del conveni entre la Xarxa de Parcs Naturals i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, permetrà desenvolupar accions de formació i prospecció durant els propers quatre anys que permetran tant identificar noves localitzacions d’aquest grup com planificar la seva conservació.
La Diputació de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Granollers tenen establert un conveni de col·laboració per tal d’impulsar i fomentar la recerca científica com a eina per aconseguir el coneixement de l’estat i l’evolució del medi natural i, en conseqüència, per avaluar el grau de compliment dels objectius de gestió dels espais naturals protegits. En aquest marc, l’equip de recerca BiBio, que depèn del Museu de Ciències Naturals de Granollers, compta amb una extensa xarxa de seguiment de fauna que aporta dades de papallones, ratpenats i petits mamífers. Enguany, a aquesta xarxa s’hi incorpora un seguiment específic d’un grup de mamífers amenaçat i bioindicador, els petits mamífers semiaquàtics.
Quines espècies són els petits mamífers semiaquàtics?
Els petits mamífers d’hàbits semiaquàtics, associats a cursos d’aigua i estanys, són un dels grups més mal coneguts i amenaçats de la nostra fauna de vertebrats. Es tracta de cinc espècies: tres musaranyes d’aigua (gènere Neomys), almesquera (Galemys pyrenaicus) i rata d’aigua (Arvicola sapidus). Quatre d’aquestes espècies han estat protegides fa poc gràcies a la seva incorporació al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (Decret 172/2022).
Aquest grup de quatre espècies és un bon indicador de la qualitat dels ecosistemes fluvials, ja que necessiten aigües més o menys netes i també que els hàbitats de ribera estiguin ben conservats. La seva regressió està relacionada amb factors diversos, que han actuat amb intensitats canviants segons els sectors i les èpoques. A les zones més densament urbanitzades del territori, els factors històricament més importants han estat la degradació general de la qualitat de l’aigua, la destrucció dels ambients de ribera i les captacions excessives de cabals per a usos urbans, industrials i agraris. A aquests factors s’hi va afegir els anys 1980 el visó americà (Neovison vison), un carnívor introduït i invasor que ha afectat molt negativament la rata d’aigua i, probablement, també les musaranyes aquàtiques.
Desconeixença a la Xarxa de Parcs Naturals
Actualment, en l’àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona només es coneix amb seguretat la presència d’una espècie, la musaranya d’aigua europea (Neomys milleri), de la qual es té una sola dada segura i recent dins els límits dels parcs (concretament al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac), però que es considera que deu trobar-se també a la major part dels altres parcs situats al nord del Llobregat.
Una altra espècie, la rata d’aigua, vivia fins als anys 1980-1990 en tot el territori, però ha patit en només tres dècades una regressió intensa que ha conduït a la seva extinció en gairebé tota la Catalunya oriental i central. És poc probable que ara quedi rata d’aigua en cap dels parcs, però no impossible, en especial als situats al sud del Llobregat. Dues altres espècies es consideren de presència possible als parcs de la Xarxa de Parcs Naturals, però igualment poc probable i històricament no s’hi havien trobat mai: la musaranya d’aigua ibèrica (Neomys anomalus) i la musaranya d’aigua eurosiberiana (Neomys fodiens), que respectivament podrien arribar fins al sud del Llobregat i a la zona del Parc del Castell de Montesquiu.
Ja des del 2022, el Grup de Recerca BiBio del Museu de Ciències Naturals de Granollers va establir les bases per a la creació d’una xarxa de seguiment dels petits mamífers semiaquàtics de Catalunya, que és complementària del projecte SEMICE que des del 2008 serveix per al seguiment dels petits mamífers d’hàbitats terrestres. Aquestes iniciatives van començar de forma experimental l’any 2022, amb la realització de dues jornades de formació per a guardes al Parc del Montnegre i el Corredor i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
Jornades de formació per als equips de guardes
L’any 2023, s’han consolidat amb una previsió d’accions de formació i prospecció que s’han de prolongar quatre anys. A hores d’ara, s’han fet dues jornades de formació, una per als guardes de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, del Parc Natural del Montseny i del Parc del Castell de Montesquiu, i una altra per als guardes del Parc del Foix i del Parc del Garraf. Les prospeccions tot just acaben de començar, però cal esperar que proporcionin noves localitzacions d’aquestes espècies tan interessants i que contribueixin a planificar la seva conservació. Aquestes iniciatives tenen l’objectiu doble de conèixer de forma fiable l’estat de les musaranyes i rates d’aigua en aquests espais i d’establir un seguiment a llarg termini de les seves poblacions.
Font de la informació: Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG)
Categoria: Hidrologia, fauna, vertebrats, mamífers, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Xarxa de Parcs Naturals, Montseny, Guilleries-Savassona, Montesquiu, Foix, Garraf, Biodiversitat, ODS,